Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Presenten una querella criminal contra els responsables del Castor

La denúncia davant l’Audiència Nacional assenyala nou persones, entre els quals hi ha exministres dels executius del PSOE i el PP, Florentino Pérez i el president d’Escal UGS

M.Millan/Agències

Whatsapp
Foto: Joan Revillas/DT

Foto: Joan Revillas/DT

Tres col·lectius ciutadans han presentat una querella criminal davant l’Audiència Nacional contra nou exministres i empresaris responsables del projecte Castor pels possibles delictes de prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de fons públics, en la tramitació i posada en marxa fallida del magatzem de gas davant les costes de Vinaròs i Alcanar. 

La querella ha estat impulsada per l’entitat Observatori del Deute en la Globalització (ODG),  Xnet i l’Institut de Drets Humans, que exerceixen l’acusació particular, i assenyala els exministres del PSOE Joan Clos i Miguel Sebastián; l’exministre del PP també d’Indústria, José Manuel Soria; les exministres de l’etapa socialista de Foment, Magdalena Álvarez  i de Medi Ambient, Elena Espinosa, així com Florentino Pérez, president de la constructora ACS, màxim accionista de l’empresa promotora del Castor, Escal UGS, i el president d’aquesta mercantil, Recaredo del Potro. La querella també assenyala Ignasi Nieto,  exsecretari general d’Energia; i Juan Cotino, exconseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. 

L’objectiu és exigir responsabilitats als dirigents polítics vinculats al projecte i evitar que els ciutadans hagin de pagar 1.350,7 milions d’euros -2.419,9 milions amb interessos- «a través de la tarifa del gas o dels pressupostos generals de l’Estat», ha explicat Simona Levi, fundadora de Xnet.

La querella responsabilitza el màxim dirigent d’ACS d’haver ordit «un pla dirigit a obtenir, mitjançant el desenvolupament del projecte Castor, un altíssim benefici empresarial il·lícit derivat de la construcció de la infraestructura, la seva explotació i la materialització del seu finançament sense risc per a l’empresa». Aquesta tesi abona la idea que el magatzem de gas submarí es va concebre, essencialment, com «un negoci especulatiu centrat en la seva construcció i blindat administrativament». També considera que, per fer realitat aquest pla, l’empresari necessitava la «concertació dels principals responsables de les polítiques energètiques i d’infraestructures del govern espanyol». En aquest sentit, els ministres i càrrecs querellats «no només haurien estat coneixedors d’aquests objectius, sinó que van facilitar tots i cadascun dels actes administratius necessaris per a l’èxit de l’operació».  

Segons els querellants,  els treballs de construcció del magatzem de gas van estar «plagats d’irregularitats», que es van traduir en un increment de costos i l’adjudicació de la major part dels treballs a ACS o a empreses del seu grup. Per últim, el text de la querella qualifica el reial decret aprovat pel ministre Soria i el govern del PP, en que Escal UGS va renunciar a la concessió del magatzem i va rebre una indemnització de 1.350 milions d’euros,  com una acció per «afavorir de forma injusta, arbitrària i il·legal la promotora i ACS». 
Un dels aspectes que ha precipitat la querella és el fet que el 5 de març prescriuen les possibles responsabilitats en un canvi en els límits marítims que separen Catalunya del País Valencià. Segons els impulsors de la querella l’executiu socialista el va dur a terme sota el mandat de Magdalena Álvarez en forma de «reparació d’error», sense necessitat de passar cap tràmit administratiu extra, i va permetre que el magatzem se situés íntegrament als límits territorials del País Valencià.

Jutjat de Vinaròs

Aquesta querella presentada ara davant l’Audiència Nacional se suma la causa investigada pel al jutjat número 4 de Vinaròs, per on han passat ja a declarar una vintena de persones: els principals responsables de l’empresa promotora Escal UGS i representants de l’administració de l’Estat que van tenir algun paper en la tramitació d’aquest polèmic projecte, investigats per suposats delictes contra el medi ambient i prevaricació ambiental.

Suport de la Plataforma de les Terres del Sénia 

Entre les entitats que donen suport i col·laboren en la presentació  d’aquesta querella criminal hi ha la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. Cristina Reverter, una de les portaveus del moviment social, assegura en un missatge difós a les xarxes socials que és necessari depurar les responsabilitats en el projecte Castor, el qual ha tingut «un impacte sense precedents al territori», tant a nivell econòmic com mediambiental. «Volem saber la veritat d’una vegada per totes i per això donem el nostre suport a aquesta  iniciativa», ha afirmat Reverter. 

També col·laboren en la presentació de la querella l’Aliança per la Pobresa Energètica, la Xarxa per a la Sobirania Energètica i Aplaca, l’associació d’afectats per la plataforma Castor que reclama indemnitzacions pel risc assumit per la posada en marxa del magatzem de gas, que va provocar prop d’un miler de sismes la tardor de l’any 2013.

Temas

Comentarios

Lea También