Más de Ebre

Tres infermeres, les pregoneres de Gandesa

Crònica. Estima per la terra i la professió. María José Montané, Gemma Segura i Mercè Pujol pronuncien un emotiu discurs sobre la vocació i la pandèmia

ANTON MONNER

Whatsapp
Les pregoneres de les Festes Majors de Gandesa. FOTO: CEDIDA

Les pregoneres de les Festes Majors de Gandesa. FOTO: CEDIDA

Tots els anys, excepte el dar-rer per les restriccions de la Covid, se celebra el Pregó de la Festa Major de Gandesa com a obertura dels actes extraordinaris que s’hi celebren, amb la proclamació de les pubilles i els hereus.

Aquesta edició, el consistori presidit per Carles Luz ha escollit no un pregoner, com és habitual, sinó tres infermeres filles de la ciutat. Cadascuna d’elles ha pronunciat una part del pregó. Ha resultat, per tant, un acte original, diferent, simpàtic i molt captador entre la multitud ciutadana que hi ha assistit. Mereixien aquesta distinció, ja que amb l’ajuda i el suport de la resta de l’equip de sanitaris, tots conjuntament implicats en la lluita per combatre la pandèmia, han aconseguit que la comarca de la Terra Alta sigui fins avui la que percentualment hagi vacunat més ciutadans de tot Catalunya; s’apropa al 75% i des de la primera setmana sempre ha estat la líder comarcal.

Les pregoneres, María José Montané Lliberia, Gemma Segura Malràs i Mercè Pujol Vallespí, totes ells filles de Gandesa i diplomades universitàries en Infermeria, van parlar de tres temes diferents; «quina és la feina de les infermeres», «l’acció realitzada contra la pandèmia» i «la necessitat de més recursos humans i financers per a la sanitat».

Montané va explicar l’evolució del món de la infermeria i la funció d’atendre les necessitats de la població en l’àmbit individual i comunitari, conjuntament amb els metges, de forma holística i humanista respectant els valors personals de cadascú, aplicant un rol autònom i cooperatiu amb la resta dels companys. Això implica una formació continuada per l’adequació professional i la vocació al servei dels necessitats. Cal el compromís personal que significa creure en la professió per aconseguir l’atenció resolutiva, havent canviat el rol de la submissió pel de la cooperació i consegüentment cuidar el malalt o la bona salut dels qui servim. «A vegades, amb una simple rialla aconseguim que la nostra professió sigui la millor del món, estimant i atenent els altres, que és l’art més preuat de la infermeria».

En la intervenció de Segura va dedicar el seu parlament a la pandèmia i com hagueren de canviar i transformar-se davant de la incertesa d’un virus desconegut i altament violent. «Hem treballat torns de 12 hores diàries, però ens ha resultat una experiència enriquidora; hem establert lligams més estrets amb els companys de professió i compaginat aquesta tasca amb l’atenció, sense deixar de banda els pacients crònics i les urgències. Els servidors públics sanitaris vam haver de sofrir una sensació estranya; nosaltres com a professionals que desconeixíem la nova malaltia, semblant a la de vostès que han hagut també de patir quan hem limitat les consultes per telèfon i haver de prioritzar les necessitats de cadascú sense veure el malalt presencialment. La Covid ha vingut per quedar-se i hem hagut de canviar sistemes però sense dubte, les experiències, els esforços que hem realitzat han resultat enriquidors i en sortirem més forts».

Pujol va tancar el pregó explicant que després de la pandèmia res no tornarà a ser igual. «La natura ens ha posat un parany que ens ha demostrat com som de petits els humans davant d’uns virus microscòpics que ens ha fet ballar per on ha volgut. Hem sofert la mort de companys sanitaris i com també veïns que han agafat la malaltia però sobretot vellets de les residències que han mort en soledat sense poder-se acomiadar de la família. Nosaltres, al seu costat, els donàvem la mà, sentien el nostre calor i se’ns posava la pell de gallina. Hem brindat la nostra faena incondicional als qui ho necessitaven i ens dóna peu a demanar als polítics la seva aportació i ajuda. No és bo que ens quedéssim sense professionals de la sanitat i d’altres professions que hagin de marxar a l’estranger a treballar».

Pujol també va voler recordar els caps dels primers mesos per la planificació i lideratge mèdic que els van donar, la Sesca Frígola i la Setevn Lisca, i l’administratiu, Josep Maria Serres. Amb aquests parlaments va acabar l’acte, amb gran satisfacció dels assistents que van aplaudir gratificant l’esforç que elles, els seus companys de la Terra Alta i tot el col·lectiu de sanitaris han ofert davant d’aquesta greu pandèmia.

Temas

Comentarios

Lea También