Un programa pioner a l'Ebre forma milers d’alumnes en suport vital bàsic

Com reaccionar davant d’una emergència i atendre una persona inconscient que té una aturada cardiorespiratòria. Això és el que han après milers d’alumnes de les Terres de l’Ebre gràcies al Grup de Treball de Suport Vital Bàsic a l’Ensenyament. Un programa pioner a l’escola que es va iniciar al territori fa deu anys i que s’ha exportat a tot Catalunya, on ja són més de 100.000 els alumnes d’entre 3 i 16 anys que han rebut aquesta formació. 

La iniciativa va sorgir del Consell Català de Ressuscitació i el van posar en marxa un grup d’una vintena de docents, amb l’assessorament i la supervisió dels departaments d'Ensenyament i Salut i posteriorment la col·laboració de la representació territorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre . Aquest grup de treball es va formar primer en suport vital bàsic, per elaborar posteriorment tot un contingut curricular i formar al seu torn  mestres i professors d’educació física perquè traspassessin aquests coneixements als seus alumnes, de forma adequada segons l’edat. Es tracta d’un contingut curricular no obligatori però que cada cop arriba a més centres, gràcies a l’interès dels mateixos docents d’educació física. 

«Fem un treball transversal i en espiral, ja que cada curs es recorda allò que s’ha après a l’anterior i s’afegeixen nous coneixements», explica al Diari Cinta Ejarque, mestra d’educació física de la ZER Mont Caro, que inclou les escoles rurals d’Alfara de Carles, la Raval de Crist i Sant Antoni Abat dels Reguers. El resultat és que els alumnes que acaben el quart curs d’ESO ja són capaços de realitzar el protocol de reanimació cardiopulmonar en cas d’una emergència, fins que no arribin els serveis d'emergències corresponents. 

Hi ha un seguit de passos que cal seguir: fer una aproximació segura; comprovar si hi ha resposta de la persona inconscient; cridar «ajuda!»; obrir la via aèria; comprovar si la persona respira; trucar al telèfon 112 d’emergències; practicar 30 compressions toràciques; i dues ventilacions. Els escolars van aprenent aquest protocol a través dels cursos. Així, entre els 3 i els 5 anys aprenen a reconèixer circumstàncies de perill, a cridar ajuda i recordar el telèfon 112. 

Al cicle inicial simulen ja una trucada real al telèfon d’emergències, en la qual han de dir el seu nom i el lloc des del qual truquen, la situació en què es troben i demanar ajuda. En aquest sentit, una auca que representen els mateixos alumnes, simulant una situació en què l’avi es troba malament i té un esvaïment, els ajuda a retenir els passos del protocol. És a partir dels cicles mitjà i superior de primària quan se’ls ensenyen les tècniques de suport vital bàsic. Així, els alumnes d’entre 8 i 11 anys aprenen a obrir la via aèria i comprovar si la persona respira o no; en cas afirmatiu, també aprenen com situar-la en la posició lateral de seguretat, per evitar que s’ofegui. 
 

Per la seva banda, els alumnes d’ESO reben formació i duen a terme pràctiques de com fer correctament les compressions toràciques i les ventilacions, «en sèries continuades de 30 compressions i dues ventilacions», explica Cinta Ejarque. Segons ha pogut comprovar el Diari a l’escola d’Alfara de Carles, els alumnes interioritzen fàcilment aquests coneixements gràcies a la pràctica i també als jocs. 

L’objectiu final, segons detalla Montse Trullén, una altra de les docents del Grup de Treball de Suport Vital Bàsic a l’Ensenyament, és que els alumnes «assoleixin capacitats bàsiques per saber actuar i poder maniobrar de forma adequada en un cas d’aturada cardíaca». 

En aquest sentit, els membres del grup de treball tenen constància que alguns alumnes ja han hagut de posar en pràctica aquests coneixements, com ara un monitor d’esports a Tortosa. També hi ha el cas d’una dona gran estrangera  que estava d’excursió a Alfara de Carles i a la qual els alumnes d’aquesta escola van ajudar  abans que no arribessin els serveis mèdics i se l’emportessin en helicòpter a l’hospital, segons recorda la directora del centre, Cinta Capellades. La iniciativa, molt reconeguda en el camp de d’Ensenyament com en el de la Salut, va arrencar a les Terres de l’Ebre fa una dècada, amb proves pilot a les escoles del Temple, Cinta Curto i l’Institut Joaquín Bau de Tortosa, a més de l’escola de Tivissa. 

A poc a poc s’ha anat estenent tant al territori com a tot Catalunya, on cada any es fa formació als docents perquè  transmetin de forma adequada tots aquests continguts, «bàsics per a l’assoliment d’una societat conscienciada, formada i preparada per actuar davant d’una mort sobtada», remarquen els seus impulsors. En aquest sentit, recentment els membres del Grup de Treball en Suport Vital Bàsic en l’Ensenyament han rebut el Guardó Menció d’Honor per part del Consell Català de Ressuscitació.

La rapidesa en actuar és primordial per a  la supervivència

El 80 per cent de les aturades cardiorespiratòries (PCR) succeeixen fora dels hospitals i sovint tenen lloc amb un familiar o un amic al costat. Només un 15 per cent d’aquestes aturades extrahospitalàries reben reanimació cardiopulmonar per part d’algun ciutadà, segons dades del Consell Català de Ressuscitació. Si les maniobres de reanimació comencen de seguida, la supervivència és de 2 a 3 vegades més gran que quan no s’inicien. I una reanimació cardiopulmonar realitzada correctament aconsegueix una supervivència 20 vegades més gran que quan es realitza de manera incorrecta. «Per tant, la formació de la ciutadania és una necessitat si volem assolir una millora en les taxes de supervivència amb qualitat de les víctimes de mort sobtada»,  afirmen des del Consell Català de Ressuscitació.