La primera projecció cinematogràfica a les Terres de l’Ebre va tenir lloc al març de 1897 a Tortosa per part d’un cinematògraf itinerant. Fa 120 anys d’aquell especialíssim moment. L’exposició ‘Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre’ del Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.
El cine, alhora espectacle, art i comunicació, és capaç de representar tant escenaris de la vida quotidiana com de generar mons de fantasia o de terror. I és que la màgia del setè art sempre s’ha relacionat amb la possibilitat de viure emocions, experiències i apropar-se a mons desconeguts i fantàstics; allunyant-se de la realitat del dia a dia, empatitzar amb els protagonistes de les històries i emocionarse amb el que viuen. Amb el cinema i a través de les seues històries es pot sentir alegria, tristesa, por, angoixa, sorpresa, dubte i tot un ventall de sensacions que potser d’altra manera no s’arribarien a viure.
La mostra transcorre per escenaris i espais que, almenys la major part d’ells, avui ja són desapareguts però en els quals els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.
L’exposició convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat.
El recorregut
Tota l’exposició compta amb un extens material gràfic i documental, a més d’objectes originals com projectors, carteleres, mobiliari i elements decoratius de les sales. També s’inclouen fragments de les entrevistes realitzades a persones de diferents poblacions que al llarg de la seua vida van estar vinculades al món del cinema.
La mostra té dues parts. A la primera es fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització.
Tal com expliquen des del Museu de les Terres de l’Ebre, durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat. Ja a partir dels anys 60, amb la progressiva arribada de la televisió, la generalització del cotxe i l’aparició d’altres formes d’oci comença el declivi de les sales locals. És l’època en la que les pel·lícules de destape, els concerts i el teatre tornen a les sales de cinema per a garantir-ne la supervivència. Al llarg de les dècades dels 80 i els 90 van tancar gairebé la totalitat de les sales locals, a excepció d’algunes integrades en el Circuit de Cinema Escarceller. A finals de la dècada de 1990 i els inicis dels 2000 s’obren els dos complexos de multisales del territori, els OCine de Roquetes i Amposta 11.
La segona part fa un recorregut per 16 municipis: Alcanar, Amposta, Corbera d’Ebre, Deltebre, la Fatarella, Flix, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Móra d’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona. L’exposició també aplega fotografies i altres materials dels cines de Caseres, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea o la Sénia.
L’exposició es pot veure fins el 21 de maig.