Són dies de màxima activitat al delta de l’Ebre amb la sega de l’arròs. Després d’una de les campanyes més complicades que es recorda -possiblement la que més, arran de les restriccions del 50 per cent del regadiu per la sequera-, els pagesos han començat a recollir les varietats més primerenques, com és el cas de l’arròs bomba. Una sega que enguany s’ha avançat , ja que els primers camps es van començar a finals d’agost, i que s’allargarà fins a principis del mes d’octubre. En els propers dies es preveu iniciar la recol·lecció de les varietats més tardanes, com és el cas de la Jsendra, que ocupa vora el 60 per cent dels arrossars.
Les restriccions en el regadiu i episodis de pedregades i de mestral a finals d’agost fan preveure una reducció important en la producció, que en un any ‘normal’ se situa al delta de l’Ebre en els 140 milions de quilos d’arròs. Aquesta reducció podria ser del 30 per cent, però no es podrà concretar fins més avançada la sega. De moment, la baixada està sent molt important pel que fa a l’arròs bomba, explica al Diari el president de la Càmara Arrossera del Montsià i de la Denominació d’Origen (DOP) Arròs del Delta de l’Ebre, Marcel Matamoros. «Estem veient rendiments baixos, en especial a les zones que més han patit la salinitat», comenta.
Aquesta ha estat una de les conseqüències de la reducció a la meitat de la concessió de regadiu per a la campanya. «Els pagesos hem estat tot l’estiu amb molta angoixa. Aquesta campanya ens l’hem jugat i finalment hem pogut arribar al final i segar, cosa que no estava clara a l’inici, quan hi havia l’amenaça de quedar-nos sense aigua a partir de l’agost. Però en alguns casos no es cobriran els costos de producció», explica per la seua banda Albert Pons, responsable del sector de l’arròs al sindicat Unió de Pagesos.
Els canals no s’han acabat tancant del tot arran d’unes pluges a finals de maig que van ajudar a recuperar lleugerament les reserves. Pons destaca també la solidaritat dels arrossaires «i la bona gestió que han fet de l’aigua disponible les comunitats de regants». Amb tot, hi ha hagut efectes negatius, com ara el repunt de la plaga del caragol poma al marge esquerre per la reutilització d’aigua dels desguassos.
Pel que fa a les pedregades, en alguns dels camps afectats a la zona del Poble Nou i la Ràpita la pèrdua de la collita ha arribat al 87%, segons els peritatges.
Pel que fa als preus, es preveuen novament alts com la passada campanya, pel descens de la producció en general i altres condicionants a nivell global, segons comenta Matamoros.
Per poder recuperar els camps de cara a properes campanyes, els pagesos voldrien poder inundar durant la tardor i hivern, ja que «és l’única manera de fer baixar la salinitat», afirma Pons. Des de les cooperatives es posa també sobre la taula la necessitat de tirar endavant un projecte de drenatge del Delta.
El sector arrossaire del delta de l’Ebre denuncia la falta de previsió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que va anunciar la restricció del 50 per cent del regadiu per la sequera només uns dies abans de l’inici de la campanya, quan el sector ja havia fet tota la despesa prèvia per preparar els camps i comprar la llavor; i li reclamen una gestió més acurada que tingui en compte tots els usuaris, no només l’interès de les hidroelèctriques. Així, recorden que al mes de març el pantà de Mequinensa estava al 71 per cent de la capacitat i que durant alguns mesos, el cabal de l’Ebre a Tortosa va ser de 130 metres cúbics per segon, quan el mínim ecològic és de 80.
