El model holandès és replicable al Delta, però cal l’estudi de sorres previ

Amposta va acollir ahir dissabte una jornada internacional amb l’objectiu d’abordar i debatre propostes entorn la protecció del Delta de l’Ebre. Obert a la ciutadania i organitzat per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’acte va comptar amb ponències sobre el model holandès, les dinàmiques costaneres, el transport de sediments i l’Estratègia Delta del Govern de la Generalitat.

Des del temporal Glòria de gener del 2020 que el territori viu amb especial sensibilitat la problemàtica del Delta de l’Ebre, ja que es va posar de manifest les afectacions que pot tenir en el futur. Amb un Centre Cívic d’Amposta ple de públic, amb una àmplia representació institucional, però també amb comunitats de regants, entitats i plataformes i el sector turístic, la jornada va servir per compartir coneixement sobre mesures per protegir el Delta de la seua regressió i subsidència (enfonsament). Unes solucions que volen respondre a un problema molt complex, especialment per la biodiversitat del Delta i pels seus interessos econòmics.

«És per això que aquestes solucions cal que tinguen una acceptació social, perquè al Delta hi vivim», exposà el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, tot remarcant que mantenir la morfologia actual del Delta és la prioritat del Govern. «Però reivindico que siguen actuacions del segle XXI també, que ens permetin generar encara més biodiversitat i nous espais turístics, que ens aportin valor afegit». Salvadó va considerar que la constitució de la comissió bipartida, fa poques setmanes, entre Govern i Estat espanyol és un pas endavant, i va defugir de suposades confrontacions. «L’Estratègia Delta del Govern i el Plan de Protección de l’Estat són totalment compatibles, són estratègies complementàries. Hi ha una falsa col·lisió entre mobilització de sediments i d’arenes. Tenim ja molts estudis fets: ara cal passar a l’acció».

En aquest sentit, des de fa temps que el Departament d’Acció Climàtica lidera aquesta Estratègia Delta, un pla consensuat amb el territori que es basa principalment en tres pilars: la protecció al frontal del Delta, el reforç de les guardes de les llacunes interiors i l’arribada de sediments fluvials, amb la previsió d’una prova pilot prèvia per caracteritzar els sediments de l’embassament de Riba-roja d’Ebre. Com va explicar el director territorial d’Acció Climàtica Jesús Gómez, des de fa setmanes s’està treballant en el reforç de les guardes, per evitar que una pujada del mar puga inundar els camps. D’altra banda, una embarcació ha estat fent aquests dies mostrejos a la costa del Delta per realitzar l’estudi de sorres. «Ara amb tota aquesta informació tindrem la capacitat de dissenyar el projecte d’enginyeria per fer el reforçament del Fangar, la Marquesa, l’illa de Buda i el Trabucador», va detallar. En total es mobilitzaran 11 milions de metres cúbics d’arenes: «La voluntat és tenir unes platges més amples que suporten un temporal Glòria», va exposar.

Durant la jornada d’ahir també va ser molt interessant conèixer el model holandès, amb solucions basades en la natura, de la mà de Sonja Ouwerkerk, investigadora de la fundació holandesa Ecoshape, i de Marta Faneca, hidròloga del centre d’investigació Deltares. Les expertes van explicar que la terrible inundació de 1953 als Països Baixos va convertir la gestió del seu Pla Delta en qüestió d’Estat. Més del 50% d’Holanda està per sota del nivell del mar. Segons Ouwerkerk i Faneca, el model holandès, amb la formació de sistemes dunars naturals mitjançant dragatges, és replicable al Delta de l’Ebre, però primer és vital l’estudi de les sorres que ja està executant el Govern. «En un sistema tan complex com el Delta de l’Ebre no hi ha una única solució, són complementàries i tenen objectius diferents», van exposar, tot remarcant que l’Estat holandès destina grans inversions en la protecció de la seua costa.