El primer reg del canal Xerta-Sénia serà a 185,5 hectàrees al novembre

El primer reg del canal Xerta-Sénia serà a 185,5 hectàrees de Xerta i Aldover al mes de novembre. Així ho va afirmar ahir el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en una visita als treballs per posar en marxa la fase 1 del regadiu del Xerta-Sénia.

El conseller va mostrar-se convençut que amb l’inici d’aquests treballs no només es compleix una reivindicació històrica, sinó que també s’aposta per prioritzar regadius que fan un ús més eficient de l’aigua en un context de canvi climàtic i sequera. «Aquest és un projecte molt treballat amb les cooperatives del territori que s’inscriu plenament en la política del Departament d’apostar per modernitzar els regadius i fer un ús més sostenible i eficient dels recursos hídrics en l’agricultura», va declarar.

Els treballs d’aquesta primera fase consistiran en l’execució de la xarxa de distribució del regadiu de la zona 1, que comprèn les finques adherides al projecte que hi ha als termes municipals de Xerta i Aldover. Això inclou la construcció de l’anomenada xarxa secundària i terciària necessària per abastir tota la superfície potencial de regadiu, xifrada en unes 185,5 hectàrees. Amb aquesta infraestructura, l’aigua arribarà a peu de finca. En total, es construiran uns 18.800 metres de canonades, 18 hidrants i una seixantena de preses parcel·làries.

Així mateix, aquesta primera fase també preveu l’arranjament i adequació de les infraestructures ja existents com ara l’estació de bombament i les basses o alguns trams del canal. En total, s’hi invertiran 2,8 milions d’euros. El 2025, començaran les obres de la segona fase per posar en reg fins a 3.400 hectàrees. L’import de licitació d’aquesta segona fase puja a 35 milions d’euros.

El projecte complet preveu un termini d’execució de sis anys i un abastiment total de 16.500 hectàrees.

Una llarga demanda de la pagesia

El regadiu Xerta-Sénia sorgeix de la reconversió de l’antic canal Xerta-Càlig, construït parcialment i abandonat als anys setanta del segle passat sense arribar mai a portar aigua de l’Ebre fins a la siderúrgia de Sagunt. A finals de la dècada dels vuitanta la Generalitat comença a planificar la reforma d’aquell canal abandonat, en un projecte de regadiu per a l’interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, tenint en compte les peticions de pagesos i cooperatives de la zona.

L’any 2002, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va atorgar la concessió d’aigua del riu Ebre, de 72 hectòmetres cúbics anuals. El projecte va arrencar amb força, amb la construcció del punt de captació al riu Ebre aigües amunt de Xerta, la torre d’impulsió, basses de regulació i la reforma de l’antic canal en bona part del seu recorregut, però durant més d’una dècada totes aquestes infraestructures han estat parades i sense cap ús.