Els ‘Ferole’, la família de Santa Bàrbara que crida per la pau a Ucraïna

Es fan dir els ‘Ferole’, una contracció dels cognoms Rodrigo, Ferré i Liebiedieva. Són Bàrbara, Jordi, Cinta, Ruben, Àlex, Karyna i Leo, i viuen a Santa Bàrbara. Com la seua història n’hi deuen haver moltes de semblants i cap d’igual. El sense sentit i l’horror de les guerres a vegades provoquen relats plens d’humanitat. Aquest sense dubte n’és un.

Fins el 24 de febrer del 2022, Karyna Liebiedieva era una noia de 18 anys que estudiava econòmiques i màrqueting i treballava a Kiev, amb parella i embarassada de cinc mesos. Però en el moment en què Rússia va envair Ucraïna res va tornar a ser el mateix. D’un dia per a l’altre va haver de deixar el que era la seua vida i fugir del seu país. La seua parella, Dima, va ser cridat a files. Però Karyna tenia una altra família catalana a Santa Bàrbara, gràcies a l’Associació És per Tu, una entitat sense ànim de lucre per l’acollida temporal de xiquets, especialment durant els mesos d’estiu, que viuen en zones contaminades de radiació a Txernòbil.

El matrimoni format per Bàrbara Rodrigo i Jordi Ferré, amb els seua fills, havia acollit des del 2016 a Karyna, òrfena, i el seu germà Denys. «Per a nosaltres Karyna és com una filla. També van venir un any per Nadal i un cop els vam anar a visitar nosaltres allà. Les noves tecnologies ens han permès seguir en contacte tot aquest temps», expliquen Bàrbara i Jordi. Però llavors va arribar la guerra. Tots creien que les tropes no passarien pel poble de Karyna, Krasiyatychi, per ser la zona contaminada de Txernòbil, rural i sense indústries. Però els tancs i les tropes russes van passar pel costat de casa, on viu el seu germà.

«Hi havia moltíssima gent que volia sortir del país i agafar el tren per marxar de Kiev va ser molt difícil. Al final va ser una setmana de viatge», relata Karyna, en un perfecte català. «Vaig anar divendres i vaig esperar el tren allí fins el dilluns. No hi havia cobertura i no podia comunicar-me per explicar què passava. Cada cop sonaven les sirenes i havia d’anar als túnels i tot tornava a començar i havia d’esperar. Finalment el dilluns vaig pujar al tren a les 17h. Fins les 12 de la nit no va sortir».

La situació en aquell tren abarrotat va ser infrahumana. Karyna no pot oblidar els crits dels xiquets que no entenien què passava i de la gent desesperada. En un espai per a quatre persones hi anaven deu. Així al llarg de dos dies de viatge. El tren s’anava aturant perquè no podia avançar. «Jo estava molt nerviosa. Ja ho hagués estat de normal, així que imagina’t sola i embarassada».

A Chelm, a l’est de Polònia, va pujar a un altre tren que va anar voltant per tot el país, passant per Varsòvia i finalment arribant a Rzeszów. Allí l’esperaven des de l’Associació És per tu, per poder arribar a Catalunya amb un bus que va facilitar el RCD Espanyol, que va enviar-lo a la frontera entre Polònia i Ucraïna, carregat d’aliments i medicaments. Així que, ironies de la vida, Karyna va arribar al país amb un bus de l’Espanyol, malgrat que a casa de Santa Bàrbara són del Barça. Finalment, es va poder retrobar amb la seua família catalana, a les tres de la matinada, en un moment molt emotiu.

Mesos després, l’1 de juliol de l’any passat, va nàixer Leo. Amb uns enormes ulls blaus, és un bebè rialler que atrau totes les mirades allà on va. «Quasi no plora i es porta molt bé, és molt bon xiquet i molt simpàtic», afirmen tots. Ara Karyna ha trobat faena al sector de la restauració i entre uns i altres cuiden del nadó mentre ella treballa.

«Karyna ens va dir el Nadal del 2021 que seríem iaios. Ningú esperava que passaria tot això. I després, tampoc esperàvem que el xiquet arribés a nàixer aquí. Estem encantats amb ell, això sí», explica Bàrbara.

«Jo pensava que seria per poc temps. No em pensava gens que el bebè naixeria aquí i tot. En un principi jo me’n volia tornar perquè pateixo per la meua família. Viure sense saber quin dia tornaràs és difícil», diu Karyna.

Des de Santa Bàrbara la família espera que arribe el final de la guerra. Tenen una bandera d’Ucraïna amb la paraula «pau» al balcó. «A mi la guerra m’ha truncat la vida. Vull que tot torne a la normalitat, ja siga allà o aquí. Però que arribe la pau. Perquè estic patint molt», afirma. «Egoistament, voldríem que ells es quedessin, clar, perquè els estimem», diuen Bàrbara i Jordi. «Però la guerra ha d’acabar. El que està clar és que d’una forma o altra estarem sempre junts, de per vida». Els Ferole.