Els pagesos, en peu de guerra per la prohibició de cremar restes vegetals a les finques

La prohibició de cremar restes vegetals a les finques agrícoles té en peu de guerra els pagesos. A les Terres de l’Ebre ja s’han començat a organitzar les primeres reunions i protestes en contra de la mesura, inclosa en la Llei estatal 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

La normativa afecta la majoria de conreus del territori, ja que la crema de les restes de poda és una pràctica habitual en les explotacions agràries, un cop passats els mesos d’estiu en què està prohibida pel perill d’incendi. «No té cap sentit: contamina més triturar les restes vegetals que cremar-les. I suposa un perjudici més a un sector primari que precisament ens encarreguem de mantenir el paisatge i l’entorn rural», explica al Diari el coordinador d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Miquel Piñol. «Hi ha molt mal estar perquè és una activitat que hem fet tota la vida i ara se’ns diu que no ho podem fer i que ens hem d’encarregar de gestionar els residus, amb els costos que això suposa», remarca.

Els pagesos reclamen la supressió de l’article 27 de la llei, on es detalla aquesta prohibició. «Ho estem parlant amb els partits i hi ha predisposició per a aquest canvi», explica Piñol.

Esmena legislativa

En aquest sentit, el grup del PDeCAT al Congrés dels Diputats ja ha presentat una esmena legislativa per eliminar aquest polèmic punt de la llei de residus.

En una visita a Lleida, el ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha confirmat que s'està treballant en una «possible modificació legal», «amb la finalitat d'oferir una solució als agricultors». Segons va detallar, ja existeix una excepció a la mateixa llei que permet individualitzar cada cas i poder demanar el permís per a la crema. Així i tot, el ministre reconeix que des del Govern li han fet arribar que «l’excés d’expedients» està col·lapsant les peticions.

Més enllà d'aquesta possible reforma, Planas posa sobre la taula la possibilitat de donar un nou enfocament i destinació a aquests residus per així poder ajustar-se a la nova normativa i, alhora, beneficiar-se de la mateixa.

Concretament, Planas proposa com a solució que els pagesos contemplin les noves orientacions dels residus llenyosos, els quals es poden enterrar com una «pràctica compatible amb el medi ambient». D'aquesta forma, a més d'evitar la crema o el trasllat dels residus perquè es triturin, es podrien beneficiar d’un «cobrament suplementari» de la nova Política Agrària Comuna (PAC), la qual cosa «suposaria un tancament del problema i, al mateix temps, un benefici econòmic».

També la vicepresidenta Teresa Ribera, titular del Ministeri per a la Transició Ecològica que ha impulsat la nova llei, s’ha obert a buscar solucions de la mà de les comunitats autònomes. A preguntes del diputat republicà Xavier Eritja, ha assegurat al Congrés que sobre la normativa «hi caben autoritzacions d’excepció».

I és que la llei estatal ha de ser desplegada pels territoris, i en zones com la Comunitat València ja hi ha en vigor una excepció.

A Catalunya, el sindicat Unió de Pagesos ha exigit la ràpida implementació d’un «sistema àgil d’autoritzacions de les cremes per motius justificats excepcionalment». El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha remarcat que «Des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural estem treballant per trobar solucions i fer costat a la nostra pagesia».

La problemàtica ha arribat als ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre, a través de mocions presentades per ERC. El ple del Consell de la Ribera d’Ebre ja ha aprovat per unanimitat demanar al Govern espanyol «la modificació i adequació normativa per fer possible que la pagesia pugui continuar cremant les restes vegetals als camps de conreu». «És un articulat que no està ben plantejat i que constata el desconeixement del dia a dia del cicle del pagès en alguns despatxos. La pagesia ja ha d’assumir molts sobrecostos i aquesta llei els posa encara més entrebancs per gestionar els residus vegetals», afirma Gemma Carim, presidenta de Consell. També el consell d’alcaldes del Montsià va debatre ahir sobre la qüestió.