«Hem d’escoltar la gent gran, saber què necessita»

La Universitat Oberta de Catalunya va organitzar ahir al vespre al Museu de Tortosa la jornada «Envelliment en el medi rural actual. Problema o oportunitat?», en la qual professionals del món acadèmic van reflexionar sobre l’envelliment al món rural, la soledat no volguda o les cures de les persones grans, entre d’altres.

Pilar Monreal-Bosch, professora titular de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Cap de grup de recerca d’Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona, va explicar que al món rural també hi ha persones de cultures i històries molt diferents. «El que no podem fer és considerar el mateix envelliment per a tots per igual. Hem d’escoltar molt a les persones grans, per saber què necessiten i per sentir-se millor. Hi ha una mancança de tenir-los en compte total. I sempre associem la gent gran a mals. L’envelliment s’ha de disfrutar», va expressar. «Ens equivoquem molt en pensar que el món rural ha de tenir el mateix que la ciutat. Els problemes que té el món rural és el transport i la comunicació, per exemple».

També la professora va explicar altres reptes com són l’accessibilitat dels mateixos habitatges quan la gent es fa gran o la digitalització de tots els tràmits burocràtics, que dificulten l’accés de les persones grans, així com l’eliminació de caixers d’entitats bancàries als pobles petits. També Monreal-Bosch va apuntar que cal respectar molt més la gent gran i tenir en compte la seua opinió, i que no es pot anomenar tota la gent gran com a «àvia».

«El món rural ja no es pot associar només a activitats agràries. A nivell català només hi ha un 1,4% de propietats agràries. I això ha sigut per la globalització», va detallar Mercè Espuñes, sociòloga, docent i investigadora especializada en gènere, treball de cures i ruralitat i professora associada al Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.

Precisament un altre dels temes que es va abordar durant la jornada van ser les cures a la gent gran, basades sovint en personal immigrant amb mà d’obra femenina barata. «La família ja no és capaç d’arribar a tot, i en el cas de la consciència de gènere en el món rural encara no n’hi ha. Encara és la dona la que es carrega molt la feina. L’home que cuida només és el senyor que està a l’atur o que està jubilat», va valorar Espuñes. Dignificar les cures va ser un dels missatges que més èmfasi va fer la sociòloga.

La conversa va ser moderada per Daniel López Gómez, Doctor en Psicologia Social i Investigador del grup CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Una jornada que va tenir tot el sentit de portar-se a terme a les Terres de l’Ebre, un territori eminentment rural i que pateix despoblament rural. El retorn dels joves als pobles per tant és vital, i per a això a més de feina (o teletreball) i millors comunicacions cal també la rehabilitació d’habitatges envellits.

Les noves tecnologies són clau en aquest canvi de model. Per a Teresa Nielles, delegada de la UOC a Tortosa, «la UOC té la voluntat de sumar per ajudar a revertir el fenomen de la despoblació i també de la bretxa digital, per la qual cosa ha decidit apostar per la nova ruralitat. Des de fa anys, la UOC ha capacitat milers de persones que resideixen en zones en risc de despoblament i ha contribuït al seu dinamisme econòmic i social, però ara vol anar un pas més enllà amb un nou pla anomenat Xarxa UOC Rural».