L’avinguda de la Generalitat, la via que ha generat el creixement de Tortosa

L’Ajuntament de Tortosa ha licitat el projecte de remodelació integral de l’avinguda de la Generalitat. Aquesta avinguda és el principal carrer de la ciutat, el que reuneix més comerços, restauració i serveis. L’avinguda actualment transcorre des de la baixada del pont de l’Estat (o plaça de la Constitució) fins la plaça del Bimil·lenari (entrada principal de la ciutat pel sud). Discorre, més o menys, direcció nord-sud paral·lelament al riu Ebre. Ara bé, al llarg de la seua història no sempre ha sigut el carrer principal.

A principis del segle XX l’avinguda de la Generalitat no estava unificada i els seus diferents trams tenien diversos noms de carrers. Així per exemple, a l’inici de l’avinguda just a la baixada del Pont de l’Estat s’ubicava la plaça de la Constitució coneguda com la de les Cols. Originàriament era més gran, fins i tot considerada la plaça major de la ciutat. Encara es conserva una petita part de la zona porticada. En aquest tram destaca per exemple la casa Benet Piñana, amb columnes que estilitzen la seua façana. A partir d’aquesta zona aproximadament, al costat esquerra, el carrer passava a dir-se carrer de la Sang, que rebia el nom perquè allà estava ubicada la desapareguda església de la Puríssima Sang. El següent tram passava a dir-se carrer de la Llotja, ja que a la vora del riu es trobava la llotja de la ciutat. Aquest carrer arribava aproximadament fins la plaça de la Pau actual, on destaca sense dubte un imponent casalici (actualment on està una franquícia de moda), que és la Casa Vericat. Als seus baixos hi havia els magatzems El Ebro, la botiga de roba més gran de Tortosa fins la Guerra Civil.

Davant del mercat municipal, el lloc rebia el nom de Plaça d’Armes i també Passeig de l’Arsenal. El mercat municipal, obra de Joan Abril, és un dels edificis modernistes més emblemàtics de Tortosa. A l’esquerra, quedava el barri de Pescadors, que va quedar assolat durant els bombardejos de la Guerra Civil. A la banda dreta i una mica més endavant del mercat hi havia la seu del Banc de Tortosa.

A partir d’aquest punt, el carrer ja passava a dir-se carrer del Temple, que posteriorment seria carrer Reus, en agraïment pels socors d’aquesta ciutat durant la riuada de 1907.

El nom del Temple es deu a l’església de Santa Maria del Temple que hi havia més o menys entre l’actual carrer Teodor Gonzàlez i l’avinguda de la Generalitat. A la vora existia el portal del Temple. «Era una de les portes principals de la ciutat en aquesta zona, juntament amb la de Sant Francesc o Sant Joan (on comença el carrer Sant Blai). De manera que tot el creixement de la ciutat cap al sud va dir-se Temple. El parc municipal mateix, abans de dir-se Teodor Gonzàlez, es deia Parc del Temple», explica al Diari el director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto.

Arribats a l’inici del parc, es trobava el pont del ferrocarril. Quan el ferrocarril travessava l’Ebre per Tortosa, fins al 1996, calia que creués l’entrada de la ciutat, l’avinguda de la Generalitat, per un petit pont metàl·lic de gelosia. El 1970, el pont es va substituir per un altre de color blau, i finalment el 2012 va ser eliminat, per la qual cosa l’avinguda actualment gaudeix d’una perspectiva molt més oberta.

Just per davant del parc, la via rebia el nom de carrer del Parc, on destaca per exemple la modernista Casa Piñana. A l’actualitat es guarda una de les emblemàtiques màquines locomotores del Carrilet que circulava per aquest carrer fins la Cava, i que era molt popular i utilitzat. Més endavant hi ha l’actual plaça del Carrilet, on roman l’antiga estació. El Carrilet va circular entre 1926 i 1969.

El tram entre el parc i el Carrilet també ha rebut diversos noms com ara carretera del Temple i carretera de Tarragona, des que es va deixar d’anar cap a Tarragona i Barcelona pel Coll de l’Alba. Finalment, en aquest darrer tram destaca, per exemple, la Vila Alícia.

Amb el franquisme s’unificaria tot el carrer amb un mateix nom, i passaria a dir-se avenida del Generalísimo. Segons una notícia del 12 de febrer de 1981 de l’Ebre Informes, l’Ajuntament va aprovar els canvis de diferents noms de carrers a la ciutat i pedanies. L’avenida del Generalísimo va passar a ser avinguda de la Generalitat; el «13 de enero» va canviar a Grup del Temple i el «paseo de la Provincia», el Passeig de l’Ebre, per exemple. Algunes veus sostenen que en el canvi de nom a «Generalitat» es van aprofitar a les plaques les set primeres lletres de la paraula «Generalísimo», repintant després les que sí canviaven.

Avui la Generalitat és el principal eix comercial de la ciutat i amb la futura reforma es vol subratllar el caràcter emblemàtic de la via, donant protagonisme a les persones i incorporant vegetació i arbrat.