La gestió del litoral als Països Baixos, referent de la Taula de Consens per a protegir el Delta

La Taula de Consens pel Delta, que agrupa els ajuntaments i comunitats de regants de la zona, ha organitzat aquesta pròxima setmana (els dies 7 i 8 d’abril) un viatge tècnic als Països Baixos, amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. L’objectiu d’aquestes jornades de treball és conèixer la gestió del litoral que es fa en aquest país, conegut per haver guanyat durant segles terrenys al mar i que des de fa més de vint anys aposta per la gestió de sorres per a mantenir la línia de costa.

Pendents de l’aprovació per part del Ministeri del Pla de protecció del Delta, des de la Taula de Consens remarquen com a línia vermella el manteniment de l’actual morfologia del Delta, sense perdre més terrenys davant del mar, i creuen que una gestió acurada de les sorres marines com es fa en aquest país seria una solució adient per al territori.

Segons explica al Diari el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto,des de finals dels anys noranta l’estratègia dels Països Baixos per mantenir la línia litoral ha canviat (abans estava centrada en els pòlders) i es basa ara, precisament, en la gestió de les sorres per aconseguir àmplies zones de platja i dunes de contenció.

La comitiva visitarà el litoral pròxim a la ciutat de Delft i serà rebuda per membres del Ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua, de governs locals, i de l’associació Ecoshape, institució que aglutina universitats, centres de recerca i grups ecologistes; a més de l’empresa líder mundial en dragues litorals.

En aquesta part de la costa meridional holandesa és on es troba el conegut com a motor de sorra (sand motor) i on fa més de dos dècades s’està aplicant aquesta política d’ampliar l’amplada de les platges i reforçar la reraguarda amb dunes i rera-dunes, com a mesura per protegir-se davant del canvi climàtic i l’elevació del nivell de mar. L’experiència que es vol estudiar empra sorra marina, extreta de sota l’aigua, per reforçar les platges, a diferència del que s’ha fet fins ara al Delta de l’Ebre, on s’ha agafat arena de llocs on s’acumula per portar-la als llocs més sensibles a la regressió, com és el cas de la barra del Trabucador, la platja de la Marquesa o el front litoral de l’illa de Buda.

Sorres submergides

«Entenem que per a sortir del pas es pugui agafar arena emergida, del litoral, però l’adient seria treballar amb sorres submergides», afirma Curto. «Ells lluiten contra el Mar del Nord, que és molt més virulent que el Mediterrani. Estudien l’estat de les platges i van fent reposicions de forma periòdica, quan veuen que fa falta», afegeix el portaveu.

El cost d’aquests treballs amb arena submergida és menor que amb la transportada d’altres llocs del litoral, i abans de treure-la amb dragues marines i vaixells es fan tots els estudis mediambientals necessaris. Una forma de treball pionera i molt estudiada, que des dels Països Baixos ja s’està exportant a d’altres parts del món.

La pàgina web de la Taula de Consens (salvantlodelta.com) explica aquesta forma de treball i d’altres apostes del Pla Delta, un document estratègic que recull i desenvolupa la visió del territori de com afrontar el repte de la regressió i la inundació i que planteja mesures a curt, mitjà i llarg termini.

Ajuntaments i regants confien que aquestes jornades tècniques arriben a temps perquè es tinguin en compte en l’elaboració del Pla de protecció del Delta que ha de presentar el Ministeri per a la Transició Ecològica, encara sense data fixada.

«Al Delta cal actuar. El que no és una opció és no fer res, tirar enrera i perdre terreny», remarca Xavi Curto.