La implicació de tota la ciutat, clau de l’èxit d’aquests 25 anys

La Festa del Renaixement està més que consolidada i esdevé un referent per a les recreacions històriques d’arreu. Una de les claus del seu èxit és sense dubte la implicació de tota la ciutat, des de les entitats i grups que hi creen espectacles i propostes específiques, els que donen vida als campaments, els comerciants que trauen el taulell al carrer o els milers de persones que es vesteixen d’època. Perquè durant quatre dies, de dijous a diumenge, veritablement la ciutat obre les portes al seu passat esplendorós (ho fa també metafòricament amb l’obertura del Portal del Romeu) i omple de vida els carrers i places del nucli antic.

La Festa va nàixer l’any 1996, encapçalada pel regidor Ramon Cardús i l’alcalde Marià Curto, i en les seues primeres edicions es va celebrar al mes de maig. Posteriorment va passar a les dates actuals, durant el tercer o quart cap de setmana del mes de juliol.

Segons detallen des de la Festa, la idea que va donar pas al projecte va sorgir a conseqüència d’un treball que estava duent a terme el Consell Comarcal del Baix Ebre. Per tal de dissenyar un escut que representés la comarca, es va estudiar un petit quadern anomenat Host i Cavalcada que, datat l’any 1544, descrivia i enumerava les forces de defensa de la ciutat de Tortosa en època de Carles V. Una acurada descripció de les confraries amb els seus colors, els noms d’il·lustres capitans i de pobles del Baix Ebre oferien la imatge d’una ciutat poderosa, orgullosa dels seus símbols i organitzada.

L’experiència d’altres ciutats posava de manifest que la recuperació del passat a través d’activitats lúdiques n’havia fet possible la promoció econòmica i turística. Inicialment es va plantejar recrear l’època medieval, però finalment l’escollit va ser el segle XVI, un període considerat decadent a Catalunya, però de gran vitalitat a Tortosa. És l’època en què Cristròfor Despuig escriu els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, i en què s’aixeca l’imponent conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis.

Així, la Festa del Renaixement s’ha anat consolidant amb el pas dels anys com un referent d’iniciativa lúdica i cultural de qualitat, basada en un referent històric rigorós, i una oferta d’espectacles gestats i produïts en bona part per la mateixa organització, amb la finalitat de promocionar turísticament i culturalment la ciutat, com també reactivar l’economia i l’associacionisme.

Amb el nucli antic com a centre neuràlgic, la Festa busca també reactivar-ne la recuperació, així com el sentit de capitalitat quant a l’extens territori que al llarg del temps ha governat. Un altre dels objectius assumits com a fonamentals per l’organització va ser la revitalització del sentiment d’orgull i pertinença a aquest territori a través del coneixement del passat.

Després de dos anys sense poder-se celebrar per la pandèmia (l’any passat es van fer uns tastos d’alguns dels espectacles o desfilades), des de l’Ajuntament es volia recuperar la Festa en tota la seua dimensió per aquesta 25a edició.

I per posar en relleu tot el bagatge acumulat en aquest primer quart de segle, s’ha encarregat el pregó als tres alcaldes o procuradors en cap que ha tingut la Festa al llarg de la seua història, abans de l’actual, Meritxell Roigé: Marià Curto, Joan Sabaté i Ferran Bel.

Pel Renaixement els regidors es convergeixen en procuradors. També es recreen les famílies nobles, com els Oliver de Boteller o Corder