«Maria Griñó va morir sols per ser mare»

Entrevista. Simon Gandolfi-Hornyold Rebesnét de Maria Griñó. Escriptor de viatges i moter. Afirma que li agradaria conèixer Tortosa i visitar els llocs on va viure Cabrera

15 enero 2022 19:30 | Actualizado a 16 enero 2022 13:13
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Simon Gandolfi-Hornyold (Londres, 1933) viu a Worcestershire, als Malvern Hills, una casa de camp al bosc en un terreny propietat de la família Hornyold des de fa 500 anys. És escriptor de viatges i ha sigut durant molts anys motociclista de llarga distància. El seu pare, Ralph, era el segon fill de la primogènita del general Ramon Cabrera.

Com i quan va conèixer la història del teu besavi, el general Ramon Cabrera?

Recordo jugar al golf a Wentworth quan tenia 12 anys i saber que la terra i el club de camp havien estat la llar del meu besavi, i que la meua àvia hi havia nascut. La meua mare m’ho va contar, ja que el meu pare va morir quan jo tenia cinc anys. Cabrera i la seua dona estan enterrats al jardí de l’església.

Cabrera és un personatge molt complex, que va canviar de forma de pensar.

He llegit sobre Cabrera i les guerres carlistes espanyoles. La meua obsessió envers Cabrera i la seua mare va començar per la meua amistat de ja fa 25 anys amb Conxa Rodríguez, que em va entrevistar per primera vegada per a la televisió. Cabrera va ser un home que va evolucionar en les seues idees cap a la tolerància política i la diversitat religiosa. El retrat de Cabrera en la seua jubilació mostra un home amable i reflexiu, molt diferent de l’imaginat Cabrera que tenim de la guerra, ferotge, despietat, amb la vida en risc cada dia... Havia de ser dolorós viure amb els records de la crueltat dels seus enemics. Així que sí, és clar que ell va canviar, amb la seguretat de la seua mansió anglesa en un parc envoltat de bosc, amb una dona que l’adorava i els seus fills. Crec que el seu retrat i el que ell va escriure ja mostren aquesta transformació.

Com li agradaria que les institucions actuals tractessin a Maria Griñó?

Amb freqüència penso en la injustícia que es va cometre amb la seua mort, i em pregunto què pensaria Maria Griñó si hagués pogut veure com va ser finalment la vida del seu fill: comte, marquès, exiliat a Anglaterra amb dona i fills i una mansió als afores de Londres. La meua obsessió per Maria Griñó va començar fa 25 anys. Crec que Maria Griñó existeix a la història sols com a «mare». Qui realment era ella no ha transcendit ni té interès. La seua tomba no ha estat identificada fins ara. Fins i tot la seua execució està romantitzada per motius polítics: esvelta, gairebé virginal, agenollada sobre la pedra, el sacerdot sostenint un crucifix sobre ella, l’escamot d’afusellament uniformat... Així que sí, si us plau, que identifiquen el seu nínxol i hi posen el següent missatge: «va morir per ser mare».

Ha visitat Tortosa o els escenaris on van viure Griñó i Cabrera?

Vaig representar la meua família a Morella als actes pel bicentenari del naixement de Cabrera i vaig fer un discurs. No he visitat Tortosa, però tinc moltes ganes de tornar a Espanya i seguir els passos de Cabrera, de viatjar amb Maria Griñó i escriure-li sobre les gestes del seu fill. Cabrera portava un cavall blanc. Potser puc fer el viatge en una moto blanca espanyola... una Derbi Terra Adventure seria perfecta si encara es fabriqués!

Comentarios
Multimedia Diari