Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Pepa Reverter: «S’han de crear objectes que ens recordin les coses bones del món»

    La dissenyadora i artista polifacètica canareva fa més de vint anys que té el seu propi estudi a Barcelona

    13 febrero 2024 11:23 | Actualizado a 13 febrero 2024 11:23
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Pepa Reverter (Alcanar, 1969) és dissenyadora i artista polifacètica. Fa més de vint anys que té el seu propi estudi al Poblenou, Barcelona. Va treballar a TV3 i al seu estudi s’han enregistrat pel·lícules i anuncis. En els darrers anys, els seus treballs d’il·lustració i de ceràmica li han donat una projecció internacional. Es va llicenciar en Belles Arts i també en gravat a l’Escola d’Arts i Oficis a la Llotja de Barcelona. També va estudiar un màster en realització de televisió. Ha treballat com a artista visual, il·lustradora, dissenyadora, ceramista, professora, fotògrafa i camarògrafa. La seua vida està envoltada d’art.

    Va tenir clara la seua vocació des de petita?

    Des de petita que m’ha agradat molt dibuixar. És curiós perquè em pensava que em decantaria més per la moda, ja que dibuixava molts vestits per a dones. Sempre m’ha agradat molt la part estètica. A casa meua, els meus avis materns tenien una llibreria i els paterns, un estanc. I jo ajudava molt. Recordo de petita estar ajudant amb ells, empaquetant regals, fent llaços, folrant llibres, decorant els aparadors... Jo disfrutava.

    Entre els seus treballs professionals hi ha el de fotògrafa i camarògrafa. Com va anar?

    Sí, en acabar d’estudiar Belles Arts vaig treballar a TV3, amb equips de realització. Va ser una etapa de la meua vida. Després vaig passar a muntar el meu propi estudi amb el meu company. Vam comprar un espai que era una antiga fàbrica industrial i ho vam rehabilitar. Vam començar a llogar l’espai per a fer produccions de televisió, anuncis, documentals o vídeos per a exposicions... Hem fet moltíssimes produccions, anuncis, sèries, fins i tot pel·lícules. Han passat directors com Isabel Coixet o Luc Besson i hem treballat amb grans marques també. Alhora és un estudi on nosaltres també tenim el nostre taller i on també produïm.

    Allí veuria el treball dels altres també... És difícil trobar una veu, un estil propi?

    La meua forma de ser és molt curiosa, m’agrada molt explorar i posar-me en territoris desconeguts. No em fan por altres llenguatges, al contrari. Sóc molt eclèctica, he fet coses molt diverses i diferents. Em sento còmoda així, és natural per a mi.

    Segurament un dels seus projectes més coneguts és ‘Tot Cor’, amb una exposició plena de cors.

    Sí, «TotCor. Art, disseny i artesania parlen d’amor». És el projecte on estic posant més energia que enlloc. Tot requereix molt de temps i esforç. Ara per exemple en aquest projecte tenim una web online on es pot comprar el producte i distribuïm al major també. Estem fent peces noves amb nous autors i noves col·laboracions. Tenim una quinzena d’autors. Però posem el focus en el missatge, que és l’amor. No només l’amor romàntic sinó l’amor entre persones, entre nosaltres. És la idea del projecte, que per suposat és artístic, no mercantil. Té una vocació social i solidària. Crec que s’han de crear objectes que ens recordin les coses bones del món. És això el que vull destacar. A vegades no donem importància als objectes i com costa de produïr-los. Estem en una socieat molt consumista que no pensa en tot el que generem. M’agrada ser conscient d’això. I l’artesania està molt abandonada per part dels Governs en aquest entorn tan digital on vivim.

    El projecte va nàixer per la seua mare.

    Sí, una part dels beneficis és per a la Fundació Miquel Valls. Per a mi la meua mare, que va tenir ELA, va ser un exemple. Era una persona molt sensata, molt empàtica, amb una fortalesa interior... I ens va donar una lliçó de vida fins l’últim dia. Quan vaig perdre la meua mare, vaig estar molt tocada. Jo veia el gerro amb forma de cor que havia creat i només pensava en ella. Per a mi el gerro representava la bondat, representava la meua mare. Així que no podia ser sols un gerro, havia d’estar carregat de significat. Així va nàixer el projecte. Es va presentar el 2020 a Madrid al Museu Nacional de Artes Decorativas i va tenir molta repercussió, va anar molt bé. Després de la pandèmia la vam produir al Museu del Disseny de Barcelona el 2022. Ara a l’abril l’estem preparant per a València, amb més autors.

    En què està treballant ara?

    Estic preparant també peces pròpies (de mescla de ceràmica i fusta), així com videoart. La meua obra va molt lligada a les dones, a l’amor i a la natura. Em preocupa molt l’emergència climàtica que estem vivint.

    Torna a Alcanar sovint?

    Sí, hi vaig sovint, a veure el meu pare, que es cuida dels tarongers i dels cítrics. Per a mi és fonamental el contacte amb la natura, l’aire pur.

    Personal:

    Viatjar

    «M’encanta viatjar. Ho gaudeixo molt. La ciutat de Nova York em va enamorar. I vull repetir el Japó. Té una cultura brutal, amb una educació i uns valors que em van fer sentir molt a gust. També Itàlia, a Venècia hi vaig sovint».

    La cuina

    «M’agrada molt cuinar, ho faig cada dia, i soc de l’antiga escola... Em vaig criar amb les meues iaies, que em van ensenyar des de petita»

    Pepo

    «Tinc un fill de 16 anys. Es diu Pepo. Al meu iaio li deien Pepito. El meu fill està estudiant pastisseria a la Hofmann».

    Comentarios
    Multimedia Diari