Pilar Canalda Pastor debuta en l’escena teatral amb Lo Sereno (Onada Edicions), després d’un procés exhaustiu de repassar i reescriure els textos durant l’estiu i el Nadal de l’any passat. El text original va escriure’l els anys 2009, 2010 i 2011. Després de presentar-lo a diversos concursos ha decidit publicar-lo amb l’ajut de l’Ajuntament d’Ulldecona.
«Estava corregint un llibre d’una cosina meua i em va inspirar per a reprendre Lo Sereno. Hi havia alguna cosa dins de mi que pensava que havia de dir i això em va donar la força per a tirar endavant. Hi ha moltes hores darrere del llibre», comenta Canalda.
Tot i el temps passat des que el va escriure, no ha hagut de fer-hi molts de canvis en el redactat, s’han polit alguns detalls de la història i dels personatges. També s’han revisat qüestions d’estil i llenguatge, a partir de les propostes de les correctores de l’editorial Eva Cabrera i Dúnia Pla.
Al títol del llibre apareix l’article ‘lo’, «m’apeteix l’article lo pel tret dialectal», diu l’autora. «L’obra està ambientada a Tarragona i utilitzo l’estàndard. Però hi ha un personatge que és d’Ascó i en ell defenso, projecto i reivindico el català occidental».
Pilar Canalda explica que el Sereno no és un personatge concret. És una metàfora. «Tots som serenos, vetllem per nosaltres mateixos, per la nostra seguretat i per la dels altres». Amb el títol apel·la a la virtut de la serenitat a l’hora d’afrontar els problemes, «una qüestió cabdal que he assolit bastant i m’ha canviat la vida». A més, el títol fa referència a la cançó Sereno de Zoo, que ha escoltat molt mentre corregia l’obra. Per a Canalda, «aquest llibre és un homenatge a aquelles persones que ajuden sense esperar res a canvi».
Quan li preguntem pel semàfor de la portada, contesta que «els senyals de trànsit ordenen la circulació i eviten els conflictes. Si hi ha normes i límits tot va millor, és més fàcil i s’eviten problemes. Falten signes que expliquen visualment (amb icones, per exemple) els drets i deures dels productors de continguts i dels usuaris a les xarxes socials».
La tradició teatral d’Ulldecona, que ha viscut des de menuda, l’ha fet decidir pel teatre. «A més, a la Universitat vaig cursar una assignatura que em va permetre veure molt de teatre a Barcelona. És un gènere dinàmic que m’agrada», conclou Pilar Canalda.
