Reimpulsen la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre

La Comissió Executiva de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre va reunir-se ahir després d’onze anys de la darrera reunió.
La trobada ha sigut tota una declaració d’intencions per tal que la Reserva es converteixi, en paraules del delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó, «en el gran projecte del territori i per tal d’aportar valor i competitivitat al sector primari i del turisme».

La Comissió Executiva està formada pels directors territorials d’Empresa i Treball, Adam Tomàs, i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Jesús Gómez, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, Xavier Pallarés; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre, Xavier Faura, i del Montsià, Joan Roig; i les presidentes dels consells comarcals de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, i de la Terra Alta, Neus Sanromà; i també en formen part el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Faiges, i el president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, Joan Alginet. Ahir també hi va participar la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament d’Acció Climàtica, Anna Barnada.

Segons Salvadó, la Reserva ara passa a ser «el gran objectiu del territori» per consolidar-se en mercats com l’àrea metropolitana de Barcelona. Una de les primeres accions que es portarà a terme és un ambiciós pla de màrketing per contrinuir en aquest posicionament «i per traslladar i consolidar que l’Ebre som un territori sostenible».

 Un dels grans objectius dels pròxims anys és acabar integrant els set municipis de la Ribera d’Ebre dins de l’àrea d’influència de la central nuclear d’Ascó, i que el comitè MAB de la Unesco no va permetre incloure dins de la reserva. Segons va puntualitzar Salvadó, l’objectiu és acabar integrant tots els municipis de les Terres de l’Ebre, però amb l’exclusió d’algunes àrees.

La trobada també va servir per constatar la necessitat de dotar de recursos estructurals la gestió de la reserva, més enllà del milió d’euros previst dels fonts Next Generation que permetrà disposar, per primer cop, de recursos econòmics específics.