«Sento ràbia, impotència i tristor. Al final no quedaran pagesos»

No va ser una bona nit. Els veïns de Corbera d’Ebre ahir es van llevar més aviat que de costum, inquiets per l’evolució de l’incendi originat dimecres a la tarda i l’angoixant incertesa de l’esdevenir. La Terra Alta és una comarca eminentment rural, de pobles petits: la seua població de 12.100 habitants es dedica a la vinya, l’oli i l’ametlla. Veure un paisatge en flames és desolador per a qualsevol espectador. Però resulta totalment devastador quan aquest paisatge és una forma de vida, una vida sencera.

Josep Pere Colat, pagès de Corbera i president del Consell Regulador de la DOP de l’oli de la Terra Alta, traslladava ahir aquesta preocupació pels incendis en el món rural: «encara tenim en ment el foc de la Ribera d’Ebre. És preocupant. Aquest matí he anat a trepitjar el que s’ha cremat. Sento ràbia, impotència i molta tristor. Apareixen els marges de pedra seca que havíen fet els nostres avantpassats i ara ha quedat tot negre i cremat», relatava. «De moment no hi ha greus afectacions a conreus. Hi ha algun ametller o alguna vinya tocada de l’escalfor de les dimensions del foc. Esperem que s’acabe aviat... Al final no quedarem ningú, com a pagesos. Volem que se’ns tingue en compte. Som productors d’aliments d’altíssima qualitat, però els nostres representants polítics no ens tenen prou en compte. Hem de buscar mesures per incentivar la gent jove que puga quedar-se al territori i dedicar-se a la pagesia i poder mantenir aquest paisatge que tenim».

Paisatge que segueix en flames. Ahir al migdia la calor era sofocant al poble, silenciós i en calma malgrat la presència dels bombers, equips d’emergències i periodistes. Alguns veïns la combatien prenent begudes fresques a l’ombra d’una terrassa o amb l’aire acondicionat dels bars, a l’avinguda principal del poble. Estaven molt pendents de les darreres informacions que apareixien als mijans de comunicació. «Estic preocupada, és molt trist veure això. Sempre hi ha hagut algun petit incendi, però sempre s’ha controlat a temps. Com aquest tan gran no l’havíem vist mai al poble», relava Teresa Llop quan passava prop de la base de comandament, al poliesportiu del municipi.

De moment l’incendi de la zona de Camposines, originat a la partida del Mas del Tio (es desconeixen les causes), no ha provocat danys en cultius ni danys materials rellevants, ni s’han hagut de desallotjar veïns. Però si l’incendi de la Ribera d’Ebre del juny del 2019 va posar en evidència el problema de l’abandonament de terres per fer front als incendis, el de la Terra Alta està destapant una altra ferida particular del territori: la presència d’artilleria de la Batalla de l’Ebre que està explosionant a la zona a causa del foc i les altes temperatures. Per a algú de fora pot semblar un fet totalment insòlit, però el cert és que els veïns de la comarca n’estan més que acostumats a la presència de bales i projectils escampats pel seu terme municipal i que, 84 anys més tard, continuen amb càrrega explosiva al seu interior.

La zona cremada per l’incendi va ser escenari de combats el 1938, així que l’espai carbonitzat, amb les flames i les columnes de fum, s’assembla una mica a l’aspecte que devia oferir aquest paisatge ferit durant aquells dies tràgics.

Aquest, juntament amb la possible afectació als cultius, és un dels aspectes que més preocupa l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez. «Ens preocupa molt sobretot pels bombers, ja que en aquesta zona hi va haver molta activitat amb artilleria», expressava.

«És un tema recurrent. Hem donat consignes de seguretat als bombers. Els artefactes queden a la vista i si es toquen poden explotar», va valorar per la seua banda el sotsinspector dels Bombers, Guillem Guinjoan.

També Montse Bofarull, guia dels espais de la Batalla de l’Ebre, mostrava la seua preocupació pel foc: «ens preocupa i molt, no només perquè són espais històrics que hem de preservar sinó perquè a més puga haver alguna víctima d’aquestes bombes que encara estan explotant». Bofarull explicava que recuperar i netejar el terme d’aquestes restes bèl·liques és molt complex principalment perquè estan repartides en una gran extensió: «és molt difícil seguir els termes de la batalla de l’Ebre, és molt gran tota la zona i costaria molts diners. S’hauria de fer perquè s’evitarien maldecaps quan passen aquestes coses, però no sé fins quin punt els recursos estan en disponibilitat per fer-ho», reconeixia.

D’alguna manera l’incendi de Corbera deixa novament al descobert les dificultats dels pagesos i la fragilitat del món rural i el passat encara present de la Batalla de l’Ebre a la comarca. I no deixa de ser irònic que una de les imatges que deixa l’incendi siga la de les flames envoltant els aerogeneradors del parc eòlic (que no han patit grans danys), amb una comarca en lluita contra la massificació eòlica per l’impacte que generen contra el paisatge. Uns gegants, definitivament, impossibles de combatre.

Altres incendis a Catalunya

El foc de Corbera ja ha cremat més de 300 hectàrees, però els Bombers, que hi treballen amb una cinquantena de dotacions, confien en donar per estabilitzat l’incendi avui al matí. L’alcalde Álvarez va lamentar ahir que no hi haja a Corbera d’Ebre tots els efectius necessaris, que haguessen evitat sacrificar hectàrees i s’haguessen avançat les bones notícies, però va mostrar-se comprensiu amb la situació de simultaneïtat d’incendis a Catalunya aquests dies.

Precisament la simultaneïtat dels incendis a Baldomar, al municipi d’Artesa de Segre (La Noguera), a Castellar de la Ribera (Solsonès) i a Corbera ha dificultat molt la feina dels Bombers. Els Bombers temen que si no poden confinar l’incendi forestal del Solsonès pugui arribar a cremar «desenes de milers d’hectàrees».

El d’Artesa de Segre ja té el flanc dret estabilitzat, cosa que ha reduït el potencial, però el del Solsonès té un incendi principal i una dotzena de petits focus simultanis provocats pels focs latents causats pels llamps que poden revifar amb la calor i el vent durant els propers dies, o fins i tot noves tempestes seques. Es demana a la ciutadania màxima prudència per evitar un altre foc i haver de derivar mitjans.