Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Un ebrenc amb VIH: “Si no fos per la pastilla diària ni me’n recordaria”

A les Terres de l’Ebre s’atén una mitjana de 270 persones infectades actualment

| Actualizado a 01 diciembre 2022 14:45
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Ivan (nom fictici per preservar la seva identitat), veí de les Terres de l’Ebre, és portador del VIH des de fa 5 anys. El diagnòstic va ser un cop dur i li ha costat pair, però només ho ha explicat a la seva parella “per raons òbvies”. Reconeix que la infecció del VIH i poder desenvolupar la SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida) és encara un fet “estigmatitzat” i ho amaga. Unes 270 persones ebrenques són portadores del VIH i disposen d’una unitat de seguiment específica, la de malalties de transmissió sexual, al seu hospital de referència, el de Tortosa Verge de la Cinta (HTCV). Aquesta unitat ofereix una nova ubicació al centre i ha integrat una infermera de referència per oferir-los una atenció personalitzada, de més qualitat.

A les Terres de l’Ebre s’atén una mitjana de 270 persones infectades per VIH actualment. És una zona rural i, per tant, les oscil·lacions de dades de contagi poden ser grans, però és un dels territoris amb menys prevalença de la malaltia de Catalunya. En l’últim any, s’ha detectat un increment de persones infectades, una tendència general al país que s’atribueix a una davallada dels controls durant l’època de la pandèmia de la covid. Fa dos anys es van diagnosticar menys casos “del que és habitual” i enguany hi ha un increment. “No és que s’han infectat més ara, s’havien fet menys proves”, ha assegurat Amat Ortí, referent de la consulta de malalties de transmissió sexual de l’HTVC.

Infermera de referència

L’equip de la unitat està format per dues doctores més, Elena Chamarro i Cristina Escrig, i després d’uns anys “en què per desgràcia” es va perdre aquesta figura, s’acaba d’incorporar de nou una infermera de referència, Raquel Franch. Des de l’octubre, la unitat de malalties de transmissió sexual i VIH s’ha traslladat a unes discretes consultes de la tercera planta de l’Hospital de Tortosa. “Els agrada el lloc i tornen a tenir una persona de referència a la qual dirigir-se i ho agraeixen molt”, ha assegurat Ortí.

Franch s’encarrega d’oferir atenció “individualitzada, de qualitat i amb seguretat” a les persones infectades de VIH o amb malalties de transmissió sexual. “És molt important que sempre estigui la mateixa persona per fer els tractaments, resoldre dubtes, suggeriments i necessitats que tinguin en l’àmbit de la salut, també emocional. Estan molt contents, i nosaltres també, de com està funcionant”, ha destacat la infermera.

La PrEP i les noves pràctiques sexuals

Als portadors de VIH se’ls fa un control cada sis mesos –o més sovint si ho necessiten-. Se’ls fan analítiques de control, de pes, i medicació. La unitat també ofereix profilaxis pre i postexposició, un tractament preventiu per no contraure el VIH, conegut com a PrEP. Es tracta d’una medicació antiretroviral com la que prenen els portadors del virus, però que evita el contagi. La seva eficàcia contra el VIH “és gairebé del 100% si es pren bé i la tolerància és bona”.

El doctor Ortí assenyala que comunitats en les quals fa “molts anys” que s’administra, a Sant Francisco o Nova York, per exemple, “s’ha reduït moltíssim el diagnòstic noves infeccions, sobretot entre la població de més risc”. Al territori encara “no es pot calcular l’impacte” perquè s’ofereix des de fa prop de tres anys, però s’ha demostrat eficient per reduir les infeccions.

Les persones que demanden la PrEP passen per la consulta de malalties infeccioses cada tres mesos, tot i que poden acudir-hi sempre que ho creguin convenient. Se’ls fan controls de totes les malalties de transmissió sexual, frotis nasals, rectals i vaginals, i es comprova que “toleren bé la medicació”, que no els afecta en el sistema renal o hepàtic, entre d’altres.

Es recomana prendre PrEP a persones que tinguin més de 10 parelles sexuals en un mes i sense fer ús del preservatiu. S’ha de ser major de 16 anys per demandar la medicació. Alguns dels usuaris tenen pràctiques sexuals de risc, com el Chemsex –practicar sexe sota els efectes de drogues d’abús o de disseny, inhalades o endovenoses. En el cas de les drogues endovenoses, la pràctica sexual s’anomena Slaming i se sol combinar amb medicaments com la Viagra.

Hi ha més risc de contagiar-te de VIH si tens diferents parelles en un temps curt, si no s’usen precaucions i si hi ha una desinhibició i una pèrdua de l’autocontrol”, ha apuntat Franch. “Són pràctiques molt de moda en ciutats més grans, són extensives de Berlín o Londres, però sabem que ha arribat aquí”, ha afegit. També es recomana aquest tractament a les persones que “planifiquen” la pràctica de festes sexuals, saunes o altres. “S’aconsella la PrEP diària, però la poden disposar a demanda, abans, durant i després d’aquestes pràctiques sexuals”, ha recordat la infermera.

Des de la unitat de malalties de transmissió sexual també s’insisteix als usuaris en el fet que sense l’ús del preservatiu, la PrEP evita el contagi de VIH, però no altres malalties com la sífilis, la gonorrea o la clamídia, entre d’altres. “Els expliquem que han de prendre precaucions”, ha insistit Franch.

Contra l’estigma

Un dels pacients que acudeix a la consulta des de fa cinc anys és l’Ivan (nom fictici). Li va dir a la metgessa que li va revelar el diagnòstic que preferia “tenir un càncer”, però ella el va frenar. “Em va dir que no sabia el que em deia perquè el VIH avui dia no és una sentència de mort”, ha contat. De fet, el doctor Ortí parla del 90-90-90-90. “L’objectiu era que el 90% de les persones portadores fossin diagnosticades, tractades i detectables, i ara s’ha afegit que el 90% tingui una qualitat de vida acceptable i semblant a la resta de població”, ha detallat el cap de la unitat.

“La malaltia la porto bé. Si no fos que em prenc un comprimit al dia, ni me’n recordaria”, celebra l’Ivan. Li van detectar el VIH després de descartar una meningitis o un tumor i va ser un cop dur. Estava molt fatigat, va arribar a fer febre i van fer saltar les alarmes uns grans petits que li van sortir a les cames.

“Costa, perquè costa de pair, i em va costar moltes nits sense dormir i algunes llàgrimes. Ha de passar per tu i vaig dir: t’ha tocat, així que endavant i donant gràcies perquè no he viscut la pitjor part”, ha contat. Ell insisteix que “és una malaltia crònica que ni mata ni es transmet” i assegura que així serà en el seu cas. “Em vaig dir que ho havia agafat i que en mi es quedava”.

L’Ivan es troba bé, és jove i no pensa molt en les complicacions que puguin aparèixer amb el pas dels anys. “És com el que fuma. El risc no el saps”, ha dit. Agraeix que el servei i el seguiment a les persones portadors del VIH de l’Ebre es faci des de l’Hospital de Tortosa. “Seria complicat i un trasbals per a nosaltres que necessitem medicació i controls rutinaris haver d’anar a Tarragona o a Barcelona”, ha assegurat.

Ell reconeix l’estigma i el silenci amb què ho viu. “No és una cosa acceptada així com pots dir tinc diabetis, hepatitis o m’han trobat un tumor”, lamenta. L’Ivan també reivindica que es deixi d’atribuir a l’homosexualitat, la prostitució o la drogoaddicció. “No és així. Ho has pescat pel que sigui, has tingut mala sort”, ha defensat.

Comentarios
Multimedia Diari