Aigua regenerada per fer front a la sequera

El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i n’altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.

Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions. I és aquesta la crida de les Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema ‘Aigua per la pau’, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i gestió equitativa del cicle de l’aigua.

A Catalunya, estem en una situació d’emergència per la manca de pluges dels tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes estan per sota del 15%, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem des de l’1 de febrer. Però la sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona el 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.

No dependre de la pluja

Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir-ne el subministrament en qualsevol circumstància. És l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional per reutilitzar-la en diversos usos, seguint un model d’economia circular.

Estendre la regeneració és garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució amb un cost energètic tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i amb una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada.

De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 h3 d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llobregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar recursos superficials per a altres territoris.

A més, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una plataforma experimental de reutilització de l’aigua, projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. La iniciativa vol demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.

Preservar els aqüífers

Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.

En l’àmbit metropolità, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port de la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, equipats per injectar un màxim de 15.000 m3 al dia d’aigua regenerada del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.

De fet, actualment està en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.