La gestió de l’aigua ha esdevingut estratègica per a qualsevol territori en pràcticament tots els contextos ja sigui en un context especialment crític com el de sequera actual o en un context de creixement social i/o industrial. És per aquest motiu que gestionar l’aigua de manera sostenible, prioritzant l’estalvi, l’eficiència i la cerca continuada de noves i millors solucions, ha estat una constant en la història del sector petroquímic de Tarragona.
En els seus inicis, AITASA es va constitur el 1965 per a la captació i subministrament d’aigua d’entre els més de 60 pous que podia gestionar. Posteriorment, durant els anys 80, es va posar de manifest que aquest model d’explotació havia arribat al seu límit per les necessitats industrials que es preveien. Conjuntament amb elles també es posaven de manifest les necessitats en l’àmbit municipal on incloïen les derivades del creixement turístic. Així doncs, amb aquest escenari de previsió de majors consums, la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) juntament amb les administracions locals i la indústria química. Des de la posada en funcionament del CAT l’any 1989, aquest ha estat el model que ha permès el desenvolupament simultani de les diverses activitats del territori.
El primer estudi per a la reutilització d’aigües urbanes al territori es va promoure als anys 90
Però, tot i que el CAT és un model d’èxit que en tot moment ha garantit el subministrament per a totes les activitats implicades, la indústria química en els anys 90, fruit del seu compromís amb la cerca constant de millores i noves solucions, va començar a plantejar-se un projecte de regeneració d’aigües residuals.
Va ser a finals de la dècada dels 90 quan el sector químic va promoure un primer estudi per a la reutilització d’aigües urbanes al territori. En aquells primers moments es plantejava el projecte amb les tecnologies de tractament d’aigües existents en aquell moment. Posteriorment, però, gràcies a l’evolució de les tècniques disponibles, amb l’aparició de l’osmosi inversa, la ultrafiltració, etc., es van poder incorporar al projecte de reutilització d’aigües residuals en el qual treballava la indústria química del Camp de Tarragona.
Desenvolupament territorial
La posada en funcionament de la regeneració d’aigües procedents de les depuradores urbanes de Tarragona i Vila-seca comporta no només que una part del consum d’aigua de la indústria química (gairebé un 20% avui dia) sigui reutilitzat, sinó altres aspectes importants per al territori: la possibilitat de disposar de més de 6 hm3/any addicionals que els consumeix la indústria química, la millora de la disponibilitat d’aigua per al territori, la minimització del consum d’aigua de fonts convencionals (riu) i la reducció de l’aigua abocada a mar de les depuradores urbanes.
Aquest conjunt de beneficis per a totes les parts implicades és el que va fer que el projecte fos promogut conjuntament per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la indústria química, que van assumir els respectius compromisos per la construcció de la planta d’aigua regenerada i la seva xarxa de connexió entre aquesta i les empreses.
Des de la posada en funcionament de la planta l’any 2012, el consum d’aigua regenerada per part de les empreses ha anat creixent fins a consolidar-se en un volum anual prop dels 6 hm3 -l’equivalent al consum d’una ciutat com Tarragona-, representant prop del 19% del consum total de la indústria química. Això suposa que, des de la posada en funcionament de la planta, fa 12 anys, s’han regenerat un total de 49 hm3 d’aigua, que s’han deixat de consumir, principalment, de l’aigua procedent de les concessions amb el Consorci d’Aigües de Tarragona. És un volum, doncs, que gairebé en la seva totalitat s’ha estalviat captar-ho directament de l’Ebre.
Des de fa 12 anys s’han regenerat 49 hm3 d’aigua, un estalvi directe del riu Ebre
L’èxit del projecte rau en la confiança i suport que les empreses van donar a AITASA en la gestió de la planta, amb una línia de tractament robusta, amb 7 tractaments diferenciats, i utilitzant una tecnologia capdavantera. La millora continuada en els processos de tractament ha permès assolir una disponibilitat que ha passat a ser referent arreu dins del sector del tractament d’aigua.
Compromís amb el futur
L’Informe Mundial de Nacions Unides sobre el desenvolupament de Recursos Hídrics preveu una reducció global de la disponibilitat d’aigua d’entre un 25 i un 40%. La conscienciació i convicció en un ús sostenible de l’aigua forma part de l’ADN de la indústria química del Camp de Tarragona, obligant a AITASA a avançar encara més en els projectes de reutilització. És per això que en l’actualitat s’estan desenvolupant 2 projectes en un horitzó a curt i mitjà termini: d’una banda, l’ampliació de la capacitat de la planta actual de regeneració d’aigües residuals urbanes, i de l’altra, la reutilització de les aigües de la mateixa indústria química.
Aquests dos projectes permetran que AITASA estigui en disposició de subministrar un volum d’aigua regenerada que representarà més del 40% del consum anual de l’aigua de la indústria química, tornant a situar la gestió de l’aigua com a referent mundial per a una activitat industrial molt exigent.
Dades d‘AITASA
- AITASA distribueix més de 12 hm3/any d’aigua.
- El consum d’aigua regenerada s’ha consolidat en uns 6 hm3/any.
- El consum d’aigua de la indústria química és de l’ordre de 30-35 hm3/any.
- L’aigua regenerada representa entre un 17-19% del consum total de la indústria.
- L’any 2025 es posarà en funcionament la 2a fase de regeneració d’aigües urbanes que ampliarà fins a 9 hm3/any l’aigua subministrada, suposant més del 25% del consum.
- Es treballa per poder reutilitzar també les aigües residuals de la mateixa indústria, que permetrà que l’any 2026 s’arribi que més del 40% de l’aigua consumida pel sector, sigui regenerada.
