Baixant pel carrer Major de Santa Coloma de Queralt es fa difícil no fixar-se en una porta i un cartell de color blau fluix. És la botiga de Cal Jaume Punto, un indret icònic del municipi que des de ja fa uns anys obre com a museu els diumenges.
L’establiment pot presumir de ser un dels més coneguts durant el segle XIX, i ara, també s’ha fet un renom al territori per ser dels pocs que es conserven en les mateixes condicions. Els inicis de la botiga es remunten a l’any 1848, quan Jaume Puig Miquel, més conegut com a Jaume de Cal Punto, es va establir com a confiter a Santa Coloma de Queralt.
En aquell moment, l’establiment no estava al número 17, era una mica més amunt del carrer, al número 4. Jaume Punto no era només confiter, en aquella època l’ofici de confiter, adroguer i cerer anaven junts. «Per qüestions de família havia de ser un negoci que anés passant de Jaume en Jaume, perquè sempre l’hereu es deia Jaume. Però mai és així», explica Trinitat Esteve, guia de la botiga museu.
Va ser uns quants anys més tard quan un dels seus descendents, Joan Farrés Puig, i la seva esposa Ramona Domingo, van ubicar el negoci a local número 17. Des de llavors, la botiga es manté intacte durant molts anys, fins a finals del 1960.
«Des del mes de setembre de 1968 la botiga queda tancada, els familiars recullen totes les coses en capses i armaris, i ho desen per la casa», diu Esteve. A més, l’habitatge també queda sense cap inquilí perquè la Maria Antònia Farrés, propietària actual de Cal Jaume Punto, se’n va a viure a Badalona.
Ningú mou res ni es modifica cap paret, taulell o porta. La botiga queda sense vida durant molt de temps, fins que dècades més tard, torna a omplir-se de vida. Els familiars de Joan Farrés Puig reobren l’establiment el mes de maig de 2017 amb la col·laboració i ajuda de diferents entitats i administracions com l'Associació Cultural Baixa Segarra, l'Associació de Dones Colomines, l'Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili a Santa Coloma i l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt.
Tornar a la vida
Ara no és una botiga on es pugui adquirir cap article, és un espai cultural i museístic per aprendre, veure i viure de primera mà, com eren els productes que s’utilitzaven abans i quina estètica tenien els comerços de queviures. Cal Jaume Punto és un establiment dels que ara ja no se’n veuen. Allà tothom podia trobar quelcom que necessités: menjar, licor, espècies i productes d’ultramarins. S’hi fabricaven espelmes, ciris i candeles. A més, també feien neules, ametlles, torrons de massapà o xocolata a l’obrador. En aquells temps era molt comú tenir obrador i botiga en un mateix establiment per a poder comercialitzar els productes.
D’altra banda, la botiga també recull un espai amb diferents elements que es van catalogar i documentar. amb joguines i ninotets de l’època, estampes que es podien adquirir si no s’anava a missa o bosses de confits de la primera comunió.
En aquest sentit, Esteve destaca que Cal Jaume Punto havia estat també un referent per als infants del municipi, perquè allà compraven els dolços i les llaminadures. D’altres també se les empescaven per entrar sense que ningú els veiés i marxar amb les butxaques plenes de caramels.
Aquestes són el tipus d’anècdotes que ara es fan estranyes d’escoltar, perquè els infants abans s’entretenien d’aquesta manera, i ara potser ho fan de moltes altres. Cal Jaume Punto segueix dempeus per mostrar-les i per mantenir en vitrines, igual que els productes, els records i la memòria d’un passat que mai més tornarà.
