La pandèmia ha impedit que Jordi Targa celebri els 35 anys muntant el pessebre enguany. Com que el 2020 es va paralitzar tot no el va poder fer, i per aquest motiu, aquest 2023 en lloc de fer 35 anys en fa 34.
Tot va començar quan era petit, a casa seva, a l’habitació de la seva germana, on reconeix que «ja feia passar l’aigua amb unes canyes i venien els meus amics a veure-ho». En aquest sentit, explica que a casa seva hi havia tradició, i per tant ell va heretar-la, i va generar molt interès.
A partir d’aquí fa 34 anys el va començar a muntar a la masia dels seus pares. Era el pessebre de l’hort de Puigpelat, i ja anava gent a veure-ho. «Formava les parets amb unes pedres vermelles», afirma Targa.
Diferents voluntaris controlaven el pas de la gent, ja que hi havia les vies molt a prop. Al cap de vuit anys va aconseguir traslladar el seu pessebre a unes naus de la ciutat, on s’hi està fins al 2011, quan aquestes naus es posen a la venda, i el pessebre passa a la capella del Roser. Aquest fet s’explica perquè durant les Decennals va veure una exposició de gegants en aquest indret, i va pensar que seria un bon lloc per posar el seu pessebre.
En una zona del pessebre hi ha plantat cebes tendres i s’hi recrea una calçotada
Alíi s’hi va estar fins al 2019, quan els tècnics, segons apunta el pessebrista, van assegurar que «no era el lloc més adequat», i finalment, va passar als baixos del consistori, i des de fa tres anys es fa a l’Oficina de Turisme. Targa comenta que allí queda «molt bé», perquè hi ha un circuit, i es pot veure des de tres cares diferents.
Es tracta, d’un pessebre, que cada any es fa des de zero, amb ciment ràpid. Es fa a sobre, directament, de la superfície que l’aguanta. I el pessebrista comenta que: «Quan arribo allí no sé què faré. Primer poso el llac, que és la zona principal, i a partir d’aquí començo a muntar. No porto res preparat, surt allí mateix, i això és el més bonic».
Un pessebre, dues parts
Jordi Targa enguany ha volgut fer referències a la situació que es viu a la societat. Així doncs, hi ha dues fonts que no ragen aigua, com volent explicar la sequera que vivim. A més, el pessebre està dividint en dues zones: la part catalana, més concretament de Valls, i la zona més del naixement, més de Palestina.
Així doncs, a la part que està ambientada a Valls es pot veure un planter de calçots, i no son de ficció, és ceba tendra plantada real, que s’ha de canviar al cap d’uns dies, i també s’han d’anar tallant, així com indicava el pessebrista. A més també hi ha una reproducció d’una casa pairal.
El llac és l’element que ho divideix tot, i a la zona ambientada en l’Orient Mitjà es poden observar palmeres, un oasi, el naixement. A més enguany, com a novetat, aquest és diferent, perquè Targa comenta que l’ha fet «més alt», i amb més «profunditat cap a la muntanya».
Mentre que bona part es fa al mateix moment i amb ciment ràpid, les figures les guarda d’any en any. De les més grans en té una vintena, i les van pintar unes àvies del barri fa uns anys. A més tenen un valor molt sentimental, ja que la seva mare n’hi va comprar algunes i ara les col·loca.
