L'Ajuntament de Valls i el Comú d'Andorra la Vella van celebrar ahir una nova edició de la Gran Escudellada Popular, un acte gastronòmic d’intercanvi de tradicions que es porta a terme des de l’any 1967 amb l’agermanament d’ambdues poblacions. «Això va començar el 1967, que va ser quan es van agermanar Valls i Andorra La Vella. A partir d’aquí es van començar a fer els intercanvis», va assegurar Teo Armengol, president de la Confraria d'Escudellaires d’Andorra La Vella.
De fet, aquesta és l’entitat responsable d’organitzar la festa, que es va alternant d’any en any amb una calçotada que celebren a Andorra. «Nosaltres baixem un any sí i un any no, i la gent de Valls puja un any sí i un any no per fer una calçotada».
L’acte gastronòmic va comptar amb ambientació musical i una zona de degustació
Enguany, una trentena de membres de la Confraria d’Escudellaires i del Comú van viatjar fins a la capital de l’Alt Camp per l’esdeveniment. La jornada es va iniciar a la una del migdia, a la plaça del Pati, amb els 600 tiquets exhaurits. La compra del tiquet incloïa la degustació de l’escudella amb un plat de ceràmica commemoratiu de l'agermanament.
Des de la Confraria d'Escudellaires van apuntar que enguany han hagut d’afegir una «fogaina» més de 150 litres, que és el recipient de ferro en forma d’olla on es cuina l’escudella. En total, van elaborar 450 litres d’escudella i 100 de brou.
«L’escudella que fem és diferent de com es fa tradicionalment a casa –va explicar Armengol–. Per exemple, les pilotes o les mandonguilles les coem a part amb altres coses com carcanada de gallina o una mica de pernil, per fer un brou complementari». El motiu de fer això és que, si s’hagués d’allargar, mai ho fan amb aigua, sempre hi posen caldo «per no perdre la qualitat».
Els tiquets exhaurits
Tot i tenir la previsió de 600 persones, des de la Confraria van elaborar una mica més d’escudella. «Sempre tirem una mica més llarg, perquè ens agrada que les racions siguin generoses», va comentar el president d’aquesta entitat, qui també va assenyalar que s’havien emportat una gran sorpresa de que hi hagués tanta gent.
Aquesta era una de les raons per ubicar la festa a la plaça del Pati, donat que antigament s’havia fet a la plaça de l’Oli, on l’espai no era tan gran. Així, els comensals podien seure a les taules que hi havia col·locades a la plaça o bé emportar-se les racions cap a casa. Des de l’organització van exclamar que la finalitat de l’escudellada «no és res més que la convivència d’aquest plat amb la gent de casa i la gent del poble».
Quan els preguntaven per la recepta de la seva escudella, comentaven que de secret només n’hi ha un. «El més important és tenir bon material, des de la llenya que necessitem perquè la fogaina cremi, fins al mínim detall del fideu, l’arròs, la patata o l’embotit–va recalcar Armengol–. Abans baixàvem tot l’embotit des d’Andorra, però per temes de sanitat vam deixar de portar-lo i ara ens el preparen aquí a Valls».
La cirereta del pastís la posen quan «bategen» l’escudella amb unes herbes com podrien ser farigola, timó o llorer. Tot i que n’hi ha una d’especial, que cap escudellaire pot revelar a ningú i que és la que acaba de donar el «toc especial» al plat.