Recuperar les arrels. Això intenten fer moltes persones en un món que cada cop va més de pressa, i on tot és efímer. I en bona part és un dels objectius del projecte Lligams Orgànics, que va començar fa un any i mig aproximadament, i on conrear la terra guanya el màxim protagonisme. «Utilitzem mètodes tradicionals», explica Anna Amigó, creadora de Lligams Origen, juntament amb la seva parella, l’Sven. Això no vol dir que no facin servir gens les màquines, però «molt menys que un pagès actual, allò que podem fer a mà, ho fem a mà».
Tot va començar arran d’unes terres que van heretar. No vivien ni a Catalunya, però l’Sven ja feia temps que estava relacionat en el món de la pagesia. Treballava en una cooperativa on venien productes ‘eco’ fent de comercial, i s’encarregava de supervisar que els pagesos associats per comprovar que aquells productes realment complien amb els valors de la cooperativa. Sempre havia estat interessat amb el món de la pagesia, i un cop van obtenir les terres situades entre l’Espluga de Francolí i Senan van decidir posar-s’hi al capdavant. Ell es va dedicar a formar-se, i a partir d’aquí van «transformar» la finca. Entre riure la responsable del projecte assegura: «va fer la transformació a la inversa.
Molta gent la vol de fer de pagès a comercialitzador, i ell la va fer de comercialitzador a pagès. A vegades és interessant fer dues passes enrere per fer-ne quatre endavant».
Reconeixen que l’època de sequera ha fet que la feina sigui molt més dura
La decisió de fer tot allò que es pugui a mà no és aleatòria, ni amb intenció d’anar en contra de tot. Simplement, el seu objectiu, així com explica Amigó és: «deixar menys empremta de CO2, contaminar menys, tenir més contacte amb les persones, i saber com està la terra. És una fórmula per tocar la terra, i per veure les seves necessitats». Des de Lligams Orgànics expliquen que allò que volen és saber allò que la natura et pot donar.
Per aquest motiu comenten que sembren molt en adob verd, que permet que hi hagi més biodiversitat. Pel que fa a les eines apunten que «quan més treballes amb elles, més es pertorba la terra, i de l’altra manera és més forta», així com asseguren.
L’eterna sequera
L’inici del projecte coincideix en un moment de sequera rècord a tot Catalunya. A més de no ploure hi ha diferents municipis amb restriccions d’aigua. Per aquest motiu l’Anna Amigó reconeix que «és molt dur». Tot i això, la majoria dels seus productes son d’assecar. Però tenen oliveres, i explica que si no plou no tenen aigua. Però seguint la seva filosofia no son de regar constantment, i arran de la falta d’aigua d’enguany esperen una «mala collita d’olives».
Per e vitar que els conreus no es morin de set, treballen cobrint la terra. Això significa que als seus voltants hi ha el màxim de plantes possibles, perquè així es queda l’aigua. «Busquem aliats naturals», comenten els dos responsables de Lligams Orgànics. A més expliquen que com menys aigua, les plantes més s’han d’espavilar.
