A Catalunya hi ha 521 municipis obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per inundacions, però sis de cada deu el tenen caducat o no l’han tingut mai. A la província de Tarragona és el cas de Vimbodí i Poblet, Vilanova d’Escornalbou, Tivenys, Riudecols, Banyeres del Penedès, el Pont d’Armentera, la Pobla de Montornès, Godall, Creixell, Cabacés i la Bisbal del Penedès.
D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració seguint la Directiva Europea d’Inundacions, hi ha 521 municipis catalans obligats a disposar d’un pla municipal específic sobre inundacions. Però en la darrera actualització del registre, del 28 de febrer, només 200 (el 38%) consten amb el pla homologat i en vigor. 256 sí que el tenen però sense actualitzar (tenen quatre anys de vigència), i 65 més no l’han tingut mai, inclosos 17 amb un risc «molt alt». En municipis petits i mitjans, l’argument per no disposar d’aquest document sol ser l’econòmic.
110.000 persones en risc molt alt
Les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, a partir de les zones inundables determinades pels organismes de conca ACA i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), indiquen que Catalunya té 1.300 km2 de zones inundables fluvials (el 4% de tot el territori). En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable (un 9,1% de la població) amb un període de retorn de 500 anys, i d’aquestes, 110.000 (l’1,4%) en zones de molt alt risc d’inundació, és a dir, amb una recurrència de 10 anys. A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació fluvial o marítima d’acord al Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya.
En alguns casos, les inundacions a 10 anys afectarien més del 50% de la població del municipi. De fet, alguns poden quedar gairebé negats com Deltebre (91% dels habitants afectats), que sí que disposa de PAM d’inundacions però l’ha de revisar des de 2020. O, també al Delta, Sant Jaume d’Enveja, amb el 74% de la població afectada, Benifallet (63%) i Ribes de Freser (50%), amb el pla caducat des del 2009.
Tortosa, regada per l’Ebre
Pel que fa als municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d’inundació són Girona, amb 19.971 persones i gairebé el 20% de la seva població, Lleida (11.059 veïns), Deltebre (10.539), Pineda de Mar (7.046 habitants) i Tortosa (6.115 habitants).
A Tortosa és el 18,21% de la població la que viu en zones afectades per inundacions recurrents (cada 10 anys). Tot i això, la ciutat té caducat des de 2010 el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per Inundacions. L’actual govern municipal està ultimant el Duprocim, segons informa a l’ACN Francesc Vallespí, regidor de Mobilitat, Seguretat Ciutadana i Convivència, Participació Ciutadana, i «el document estarà llest d’aquí a poques setmanes i s’iniciaran els tràmits per a la seva aprovació al ple i posterior homologació de la Generalitat», assegura.
«L’Ebre travessa la ciutat i té «moltes zones inundables», unes 310 zones segons detalla el regidor. A part del riu, al municipi de Tortosa hi ha 63 barrancs «sense sortida», amb «un risc potencial d’inundació» que afecta molts barris i urbanitzacions i finques, i per tant «cal incrementar les mesures de contenció i resposta en cas d’inundació». Un dels problemes derivats de la seva ubicació són les limitacions urbanístiques, perquè no es pot edificar en zona de flux preferent (del riu). Això afecta el projecte del nou Hospital de les Terres de l’Ebre, que està a l’espera que Tortosa sigui inclosa en el llistat «d’excepcions» per manca d’alternativa de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per poder tirar endavant.
