L’intercanvi de serveis és una activitat que les persones hem practicat sempre al llarg de la història. Cada individu té uns coneixements o habilitats que pot fer servir per beneficiar la resta de membres de la societat. Avui dia, però, els diners estan presents en la gran majoria d’intercanvis entre persones.
Amb la filosofia de la col·laboració entre membres de la comunitat -sense que es produeixi un intercanvi econòmic- neixen els bancs del temps. Aquestes entitats serveixen perquè tothom pugui oferir el seu coneixement i el seu temps per ajudar una altra persona. A canvi, qui ha col·laborat pot demanar temps d’una altra persona.
A la demarcació de Tarragona, un dels bancs del temps amb més anys d’història i més usuaris es el de Cambrils. Va ser creat l’any 2009 quan els veïns d’un barri van plantejar la idea -inspirats pels bancs del temps de Barcelona- a l’Ajuntament. El regidor de llavors -l’actual alcalde, Oliver Klein- va decidir estendre la iniciativa a l’àmbit municipal i així es va establir el Banc.
Un model basat en la confiança
Per ser part del Banc del Temps de Cambrils s’ha d’omplir una fitxa d’inscripció on s’indica allò que s’ofereix i allò que es cerca. Els usuaris tenen accés a una base de dades on poden trobar tot el que la resta de membres ofereixen. «El més habitual és l’aprenentatge d’idiomes, petites reparacions, acompanyament a persones, etc.», explica Montse Mañé, presidenta de l’entitat.
A banda dels intercanvis entre persones, el banc del temps organitza activitats grupals amb freqüència, entre les quals s’inclouen sortides i excursions i xerrades al Centre Cívic Les Basses, on es troba establert el banc. Mañé va destacar «l’èxit d’aquestes activitats en grup», ja que permeten que els membres es coneguin entre ells. «Sovint ve gent que el que busca és conèixer persones amb les que compartir un interès o una afició», va remarcar Mañé.
I és que, tal com explica la presidenta, «hi ha persones que s’apunten i esperen que les truquin, no s’atreveixen a demanar res perquè no coneixen la resta de gent». Tot i això, l’any passat és van intercanviar més de 9.000 hores al Banc del Temps de Cambrils
La feina de Mañé, juntament amb la secretària, Rosa Maria Roca, va més enllà de gestionar l’entrada d’usuaris i enregistrar els intercanvis realitzats. També incentiven la participació. «Ens basem en la confiança mútua entre persones. Al final, no hi ha un nivell d’exigència molt elevat, i és una manera de fomentar el veinatge i ‘fer comunitat’».
Mañé va voler remarcar que «qui ve al Banc del Temps no ho fa perquè no tingui recursos econòmics per accedir als serveis oferts». La presidenta defensa el model d’entitat que representa el banc del temps com «una opció més i una filosofia de vida» que consisteix a apreciar i valorar allò que altres membres de la comunitat poden oferir. Tampoc és una opció que pretengui substituir la feina de professionals qualificats. Mañé va explicar el cas d’una perruquera que tenia el seu propi negoci i, en els seus dies lliures, oferia els seus serveis als usuaris del banc del temps. «Es crea un vincle d’amistat molt bonic».
«Una filosofia de vida»
El Banc del Temps de Cambrils no es va aturar amb la pandèmia, tot i que l’activitat grupal sí que va haver de ser interrompuda. La comunitat d’usuaris no va voler deixar de col·laborar. Durant el període de confinament estricte, alguns membres es van oferir per fer la compra a persones que no ho podien fer per si mateixes. També es va oferir suport emocional, via telefònica, a aquells que més patien les conseqüències de la crisi. Ara, la situació s’està normalitzant, i el banc del temps ha tornat ha posar en marxa les sortides, les trobades grupals i les xerrades. L’entitat va haver s’anar reinventant-se en funció de les diferents restriccions, però l’activitat es va poder mantenir.
