«M’agradava molt narrar en veu de la mort. A més a més, és una mort que juga amb els personatges i, sobretot, amb el lector, és com si li parlés directament i l’implica». Efectivament, la mort tria, decideix qui s’emporta i quan. Aquesta narradora omniscient, com a la vida real, és una de les protagonistes de Pedalar amb tu (Pagès Editors), la primera novel·la de la periodista Samantha Vall Buch, obra que recentment va presentar a la llibreria Adserà de Tarragona. «M’he sentit bastant identificada amb la narradora», diu l’autora. «Com ella, soc una mica sarcàstica, tinc un punt divertit i, de tant en tant, tinc sortides fora de to».
Pedalar amb tu fa un recorregut per bona part del segle passat, des de la Guerra Civil Espanyola fins als nostres dies i ho fa a lloms d’una bicicleta, un artefacte que va passant de mans en mans i esdevenint, d’aquesta manera, un personatge més. «En el temps que transcorre la història, és un vehicle important. En aquell moment no tothom sabia anar en bicicleta i no tothom en tenia una. Després, crec que ha estat un objecte que tots hem tingut i gairebé tothom en sap anar. Personalment, vaig molt en bicicleta per Londres, on visc, i et dona un altre punt de vista, veus passar la vida amb una mica més de suavitat».
La història fa un recorregut des dels dies de la Guerra Civil fins a l’actualitat
Així les coses, una antiga i atrotinada bicicleta és la que uneix un net amb el seu avi, poc abans de morir. Perquè el Fidel decideix que li deixarà en herència al seu net, el Jan, tot i que aquest no ho veu gens clar. És un trasto vell, s’ha d’arreglar. I la mort li ho permet. És a dir, es mostra indulgent i dona al Fidel una setmana més de vida per poder-ho fer. Finalment, el net gaudeix d’aquests últims moments plegats, un temps preuat que recordarà per sempre més. «Trobo que el llegat que deixa l’avi és un element important. Algunes vegades ens pensem que hem de deixar un anell, una joia, una casa... a vegades, una simple bicicleta antiga i vella et pot donar molt més, et pot fer sentir més a prop d’una persona que amb una joia, ja que potser no l’has vist que l’ha portat mai».
Això i tot, una joia també forma part del relat. «Hi ha moltes coses meves a aquesta novel·la», ressalta l’autora. Per exemple, necessitava un anell per a la història i el que apareix me’l va donar la meva àvia. Així mateix, també Fondarella, el poble on estiuejava de petita i la masia dels meus avis», manifesta.
Present i passat s’entrellacen en Pedalar amb tu perquè aquesta bicicleta va ser jove, un dia. Va viure la Guerra Civil, on va conèixer el terror més absolut, però també algunes brigadistes internacionals. «La història de la Gill, la infermera australiana, és real. Es deia Agnes. Va estar un any a Espanya, però no va poder aguantar l’horror de la guerra, que se li morissin soldats perquè no tenia ni sabó. Va fugir el 37 i mai més va poder exercir d’infermera», explica la Samantha. Temps després, però, la bicicleta va ser testimoni de fets més plaents com l’arribada del biquini o la contemporaneïtat.
Un xiuxiueig
La bicicleta no para de pedalar i aquest continuar endavant és també la idea de la novel·la. En aquest sentit, la particular narradora, que Samantha descriu com «un xiuxiueig, gens humana», vol explicar que «en aquesta vida has de deixar almenys una derrapada amb la bicicleta. Uns la deixen més marcada i els altres, menys. Però, al cap i a la fi, tots marxem i hem d’estar preparats i aprofitar el que tenim».
