La situació de sequera que pateix bona part de Catalunya agita de nou el fantasma d’un transvasament, en forma d’interconnexió de les xarxes de l’Ebre o el Segre (afluent de l’Ebre) amb les de l’àrea de Barcelona.
La Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha analitzat la situació actual i ha emès un informe de propostes, entre les quals hi ha la interconnexió de xarxes (també la dessalació o l’aprofitament d’aigua regenerada).
Afirmen que «Catalunya ha d’intentar incrementar la capacitat de regulació, i no pot deixar per més endavant la interconnexió de les seves xarxes, superant una divisió tant tècnica com administrativa en la gestió dels recursos hídrics que dificulta una veritable gestió integral».
«No deixa de ser paradoxal i difícil d’explicar que avui les restriccions d’aigua –especialment per a l’ús domèstic– només afectin una part del territori, mentre una altra part gaudeix de recursos gairebé suficients per a tots els usos», afegeixen. Al seu entendre, la interconnexió ha de ser una mesura no només per afrontar l’actual sequera, sinó per fer front als reptes d’un futur amb un clima més sec al país.
La proposta d’aquest col·legi professional no és nova: ja es va posar sobre la taula fa quinze anys. Arran de la sequera de l’any 2008, es va plantejar una interconnexió entre l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el minitransvasament de l’Ebre, i el sistema Ter-Llobregat, que no es va arribar a materialitzar, entre altres qüestions, per la forta oposició que va generar a les Terres de l’Ebre.
Consorci d’Aigües
El president del CAT, el deltebrenc Joan Alginet, remarca que aquesta opció és només una proposta del Col·legi d’Enginyers de Camins i que en cap cas està sobre la taula de la Generalitat.
«La llei 18/81 és claríssima i circumscriu l’abastament d’aigua de l’Ebre a la demarcació de Tarragona», explica.
A més, posa de relleu que «les Terres de l’Ebre ja han estat generoses i solidàries amb el seus recursos durant dècades i el que cal ara és apostar pel reequilibri i no crear confrontacions territorials».
«No se’n poden recordar de l’Ebre només quan hi ha necessitat», retreu Alginet al Col·legi d’Enginyers de Camins, de qui lamenta també que, per exemple, no hagin fet cap proposta per a protegir el delta de l’Ebre, amenaçat per la regressió.
PDE
Per la seua banda, des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) denuncien la falta de planificació hídrica del Govern de la Generalitat. «Mentre hi ha aigua no es fa una planificació adequada i fins i tot es plantegen grans projectes que requereixen de molts recursos hídrics, com el Hard Rock, el Prat o el quart cinturó», afirma el portaveu del moviment social Joan Antoni Panisello. «A les Terres de l’Ebre ja som prou solidaris». Així, remarca que si hi hagués una proposta en ferm, es tornaria a trobar «amb tota l’oposició de la Plataforma».
