Arran de la pandèmia, determinats territoris amb més espais naturals i un contacte més estret amb la natura s’han tornat més atractius, no sols per passar-hi les vacances sinó per quedar-s’hi a viure. És el cas de les Terres de l’Ebre, que durant els dos estius de pandèmia, ha mantingut bones xifres quant a ocupació turística. Ara bé, la seua població també ha crescut? Són realment cada cop més les persones que han decidit quedar-se al territori o fins i tot que han vingut aquí buscant un altre model de vida? El teletreball està obrint la porta a un canvi? I quant han crescut les Terres de l’Ebre en comparació a la resta del territori català? L’informe «Evolució de la població a les Terres de l’Ebre durant la pandèmia : un canvi?», elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, respon algunes d’aquestes preguntes.
En conjunt, les Terres de l’Ebre han crescut en 2.000 habitants durant els dos anys de pandèmia. Són dades que permeten l’optimisme, si bé l’Ebre no és el territori català que més ha crescut. «Les sortides del territori s’han frenat, que són les que causaven l’evolució cap a baix de la població. Al final la balança ha estat positiva i és molt positiu aquest canvi de tendència», valora el Doctor Juan Antonio Duro, director de la CELiR. «L’Ebre ha sigut el territori que més ha vist baixar la seua població entre el 2009 i el 2019, tant en termes absoluts com relatius, a tot Catalunya. Era una evolució molt negativa i és el seu gran cavall de batalla, provocar el creixement de la seua població».
L’opció cada vegada més vigent del teletreball, la preferència actual pels espais naturals i la propera dinamització industrial que es viurà a l’entorn de Tortosa i l’Aldea generen un cert horitzó optimista.
Per comarques, el Baix Ebre i Montsià lideren el creixement a l’Ebre. La Ribera d’Ebre s’ha mantingut, però la Terra Alta continua perdent població. Al 2021, el Baix Ebre és la comarca número 11 de tot Catalunya que més creix. La Terra Alta en canvi és la número 40, de les darreres. Duro i el Doctor Xavier Farré, sots-director de la CELiR, expliquen que no hi ha un patró clar en el creixement dels municipis, ja que hi ha casos de tot tipus. «No hi ha patrons clars ni homogenis. Hi ha de tot. Des de poblacions petites que creixen, fins a capitals o destinacions costaneres. La lectura és que costa trobar un factor comú que ho explique tot», declara Duro.
Al Baix Ebre, l’Ampolla, l’Ametlla, Aldover, el Perelló i Roquetes són els municipis que més han crescut. Al Montsià han sigut Freginals, Godall i Masdenverge. De fet, el poble de Freginals és el municipi que més creix a l’Ebre durant la pandèmia, amb un 13%. A la Ribera d’Ebre, Rasquera, Ginestar i Tivissa són els que més han crescut, mentre que Móra d’Ebre perd un 1,8%. A la Terra Alta, va augmentar la població de la capital de la comarca, Gandesa, mentre que la resta de la comarca va perdre habitants. Però l’efecte de Gandesa no va ser suficient per compensar la pèrdua de la resta de la comarca. La Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Gandesa lideren el creixement, mentre que Caseres perd fins a un 12% de població.
Així, les dades del Baix Ebre i el Montsià són positives, però no les de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i això, alerten Duro i Farré, genera un trencament, «L’evolució de la Terra Alta és preocupant», adverteixen. «Sembla que no només per la situació a l’Ebre sinó globalment a Catalunya els dos anys de pandèmia han obert finestres d’oportunitat per veure creixements de població a zones que no havien crescut, com zones d’interior o prop de capitals». Amb tot, hi ha una diferència de població molt gran entre les Terres de l’Ebre i Lleida i la Catalunya Central i l’àmbit metropolità.
Finalment, els experts expressen la necessitat d’activar polítiques d’infraestructures, habitatge, promoció econòmica i de marca que permetin maximitzar possibilitats territorials en aquest àmbit.
Vanessa Esteller: «Aquí he guanyat qualitat de vida i em sento a casa»
El cas de la psicòloga Vanessa Esteller, tortosina de 29 anys, reflecteix molt bé aquella generació de joves que després d’estudiar i treballar uns anys a una ciutat més gran, estan tornant a establir-se a la seua ciutat natal. El passat mes de setembre va obrir al cor de Tortosa L’aixopluc, un centre d’intervenció psicològica infanto-juvenil.
Després d’estudiar psicologia a Tarragona i fer un màster de psicologia general sanitària, Esteller va començar a treballar amb intervenció a domicili a Tarragona amb un xiquet amb autisme. «Jo encara no tenia clar a què em volia dedicar, si infants, adults... I a partir d’aquell cas vaig començar a conèixer el món de l’autisme, em vaig interessar i em vaig començar a formar en trastorn de l’espectre autista i neurodesenvolupament», explica al Diari.
Arran d’aquesta primera experiència, va començar a treballar amb més casos a altres municipis com Cambrils, a un centre privat de la Selva del Camp i posteriorment al Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) a Tarragona. En total, des que va començar els seus estudis, Esteller va viure 11 anys fora de la seua ciutat. Però llavors esclatà la pandèmia i va passar el confinament a la caseta de camp dels seus pares, a Tortosa, amb la seua parella. «El punt d’inflexió per tornar a les Terres de l’Ebre va ser la pandèmia. Aquí podíem sortir a passejar, estàvem envoltats de natura... Però la decisió per tornar no va ser gens fàcil. La meua parella podia combinar-se la feina entre Tarragona i Tortosa, però jo tenia tota una vida laboral muntada allà, coneixia els serveis e Tarragona i ells ja em coneixien a mi... Era deixar una feina fixa i anar a un lloc on sí que tenia família i era la meua ciutat, però on no sabia què hi trobaria a nivell laboral, ja que havia estat apartada durant anys».
Per tot plegat la jove va estar el primer mes anant i venint de Tarragona, fins a fer el pas. Amb la seua parella es van quedar la caseta de camp, van fer-hi reformes, i des de l’agost passat que hi viuen. Un mes després sortiria una oportunitat i obriria el seu propi centre a Tortosa, especialitzat en TEA, L’aixopluc.
«Al final a Tarragona teníem la sensació d’anar de casa a la feina i no tenir vida. Tortosa és una ciutat tranquil·la, hem guanyat qualitat de vida i em sento a casa. Tinc la meua família i els amics de tota la vida», clou.
Sheila Aguilar: «La pandèmia ens ha empès a viure a l’Ebre»
L’estreta connexió de les Terres de l’Ebre amb la natura i la necessitat d’un estil de vida més tranquil i d’un canvi d’aires van convèncer l’arquitecta Sheila Aguilar i la seua parella a marxar d’Igualada per instal·lar-se a Deltebre i iniciar una nova vida.
La jove igualadina, de 30 anys, treballava a una enginyeria de Manresa, però amb la seua parella feia temps que els voltava pel cap la idea de viure a un poble més petit.
«Encara que no és molt gran, Igualada segueix molt la tònica del ritme accelerat de Barcelona. Arran de la pandèmia, vam pensar realment què volíem a la nostra vida: és a dir, més tranquil·litat i treballar per viure, i no viure per treballar», explica. «Pensàvem anar a viure a un poble, no vam pensar directament amb les Terres de l’Ebre. Però sempre havíem vingut a estiuejar al Delta, i vam dir, per què no?».
Com que coneixien especialment Deltebre i Riumar per haver-los visitat sovint amb autocaravana, la parella va decantar-se pel municipi. Primer hi va anar ell, en trobar ràpidament feina al polígon de Camarles, i uns mesos després va arribar ella.
«Primer volíem estar segurs d’estar aquí... I arquitectura és una carrera llarga i jo volia treballar del meu àmbit», declara. Finalment a Aguilar va sorgir-li una oportunitat a un despatx amb un aparellador, a l’Aldea, i va deixar la seua feina a Manresa per venir a viure a les Terres de l’Ebre. «Fa sols un mes que vivim aquí, però estem encantats, molt contents. La pandèmia ens ha empès a viure a l’Ebre, hi ha contribuït, però la nostra idea és que si funciona i estem a gust ens quedarem aquí i hi farem arrels».
La parella valora de les Terres de l’Ebre especialment el seu contacte més directe amb la natura. Tenen dos gossos i gaudeixen molt passejant per la zona del parc fluvial de Deltebre, a la vora del riu i del pont Lo Passador que uneix el municipi amb Sant Jaume d’Enveja. «Per a nosaltres és realment un entorn idíl·lic. I ens hem adonat que al Delta hi ha un altre ritme de vida, tot va més pausat en general», afirma Aguilar.
Ara, dedicaran alguns caps de setmana per conèixer la resta de les Terres de l’Ebre. «La veritat és que ara estem descobrint molt més que quan estàvem de vacances. Hem conegut Tortosa, Amposta... I Poble Nou del Delta també ens ha agradat molt», tanca.
