L’Ajuntament de Tortosa retrà homenatge a Sebastià Campos Terré coincidint amb el 85è aniversari del seu afusellament pel franquisme. La figura de Campos Terré obrirà el cicle de ‘Memòries tortosines’, que pretén reivindicar personalitats destacades durant la Guerra Civil i el franquisme. Campos Terré va ser director del diari republicà El Pueblo i va ser assassinat al Camp de la Bota de Barcelona el 5 de juliol de 1939 després d’un Consell de Guerra sumaríssim. Cal recordar que a més el passat 9 d’abril va traspassar la seua filla Victòria Campos, referent de les esquerres tortosines.
Acabada la Guerra Civil, i enganyat per la promesa que el nou règim franquista no represaliaria ningú que no tingués les mans tacades de sang, Campos Terré va tornar de l’exili. El març del 1939, un tortosí que estava fent el servei militar a Barcelona, Antonio Faura Mayor, el va reconèixer i va entregar-lo a la policia franquista. I un altre tortosí encara més conegut, el folklorista Joan Moreira Ramos, també va testificar en contra de Campos Terré en un els informes que va utilitzar el jutge per condemnar-lo a mort. El periodista que ha revelat aquestes dades i que està fent un ingent treball d’investigació sobre Sebastià Campos Terré és el tortosí Gustau Moreno, que ha publicat al digital Marfanta una gran quantitat d’informació i particularitats sobre la seua figura i trajectòria vital totalment desconeguda, fins i tot per a la mateixa família. El cas de Campos Terré apareixia al llibre del periodista Daniel Arasa La repressió franquista a Tortosa i el Delta de l’Ebre i a Moreno li va cridar l’atenció quan va veure qui el va identificar i qui en va testificar en contra. Només cinc anys abans, Moreira havia dedicat afectuosament a Campos un exemplar del seu llibre més conegut, Del folklore tortosí.
«Penso que tampoc és una figura totalment oblidada, la de Campos Terré», puntualitza al Diari el periodista Gustau Moreno. «El 1987 es va reeditar el seu llibre El 6 d’octubre a les Comarques. El va escriure després d’estar empresonat al vaixell Manuel Arnús, acusat d’haver participat en els fets d’octubre de 1934 a Catalunya. A Tortosa el llibre estava desaparegut, només en quedaven dos, un que guardava la seua filla, Victòria Campos, i un altre que guardava el secretari municipal durant la postguerra, que era Andreu Celma. Després, també l’Ebre Informes, per exemple, va crear uns premis de periodisme amb el seu nom. Hem de recordar que l’Ebre Informes el funda Josep Bayerri amb Victòria Campos», valora.
Quan es va produir l’alçament militar, Campos Terré es trobava a Madrid. Uns mesos abans, havia arribat a la capital per fer de secretari del ministre tortosí Marcel·lí Domingo, qui tres anys enrere també l’havia proposat per dirigir El Pueblo, el diari dels republicans marcel·lineros a Tortosa. A la capital espanyola, Campos Terré va participar en l’assalt a la caserna de la Montaña, on durant els primers dies del cop d’estat s’havien fet forts els militars contraris a la República. Tot seguit, va allistar-se a l’exèrcit i va marxar al front, arribant a ser capità de la Brigada Líster. Després del seu afusellament, Campos Terré va ser enterrat en una fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Les forces d’ordre arrestaven sovint el director d’El Pueblo perquè Campos Terré escrivia amb molta bel·ligerància contra el govern de dretes del Bienni Negre i el caciquisme de Tortosa, encarnat en la figura de l’exalcalde i empresari oleícola Joaquín Bau. Abans d’exercir exclusivament de periodista, Campos Terré també havia treballat de mestre a Tortosa, Flix i també a la Canonja.
La investigació de Gustau Moreno està desvetllant molts capítols inèdits de la figura de Campos Terré, dels seus vincles familiars i de la xarxa de relacions que la Guerra Civil va fer esclatar pels aires. El periodista ha consultat arxius com l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona (on està l’expedient de Campos), el Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i de l’Alt Camp o l’Arxiu municipal de Flix.