Quan em vaig assabentar que venien colles estrangeres a Tarragona per participar en el nostre Concurs de Castells, em va venir com un flaix, imaginant que si s’escampa pel món, ja no seria nostre, sinó que cada país que ho practiqués tindria el seu propi concurs. Potser vaig anar massa lluny amb la imaginació, però veig que n’hi ha que pensen el mateix. Fa estrany escoltar noms que no són d’aquí, però que estan guanyant punts a passos de gegant.
Deu ser cosa de la globalització i tot es barreja. Suposo que també les calçotades tenen ja els seus adeptes a altres punts de l’Estat i no cal que es desplacin fins a la nostra província per degustar aquest deliciós plat. Però la gastronomia sembla més senzilla de copiar, tal com la paella, el pa amb tomaca, el pop a la gallega, el gaspatxo i altres boníssimes receptes de cuina de què tots ens beneficiem.
El cas dels Castells semblava que no sortiria d’aquí, però es veu que ha agradat tant que es volen sumar a la festa.
Bé, doncs com diem amb els esports: que guanyi el millor.
Maria Elisa Aragonés Domènech
(Tarragona)
