Fins a on un càrrec públic pot apel·lar a la presumpció d’innocència, segons el qual tothom és innocent mentre no es demostri el contrari? Sobre el delicte que s’imputa a Laura Borràs se n’ha parlat poc o s’ha deixat en la qualificació jurídica de l’acusació, és a dir, presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.
En concret s’acusa Laura Borràs de fragmentar uns ajuts a entitats per esquivar la normativa que limita les quantitats dels ajuts oficials directes. Per exemple, es vol adjudicar un ajut de 10.000 euros, però per fer-ho sense concurs públic hi ha una limitació de 5.000 euros. Què es fa? S’atorguen dos ajuts de 5.000 euros. És legal? En principi sembla que sí, però quan aquest estratagema beneficia per sistema amics i coneguts, canta.
El cas de la suspensió de Laura Borràs com a diputada i presidenta del Parlament ha centrat el debat sobre quin és el mo-ment processal en el qual un polític ha de dimitir
Allò que més ofèn és que els mateixos polítics que posen les normes per prevenir l’amiguisme aporten l’artifici per burlar el precepte. En els temps que Lluís Prenafeta era el secretari de la presidència de la Generalitat, amb Jordi Pujol al capdavant, es va encunyar una frase que va fer fortuna en cercles periodístics: «Prenafeta la llei, prenafeta la trampa». Així estem.
