Com va dir Pere Calders, les notícies s’empenyen les unes a les altres. Per això parlaré –sense empentes– de la tesi doctoral intitulada El cicle de Santa Tecla, el Corpus i les entrades espectacularitzades a Tarragona en el context dels territoris de llengua catalana, defensada per Jordi Bertran i dirigida pel doctor Francesc Masip Bonet a la Universitat Rovira i Virgili.
De totes les investigacions del treball del candidat destaco el fet que situa l’origen del ball de dames i vells en una mofa sobre les segones núpcies del rei Ferran el Catòlic amb Germana de Foix, de divuit anys.
Avui la notícia havia de ser la defensa de la tesi doctoral de Jordi Bertran, però la notícia ha estat la seva candidatura en la llista de Puigdemont
Germana de Foix va tenir successius matrimonis amb el marquès de Brandenburg i amb Ferran d’Aragó, duc de Calàbria.
Els historiadors consideren Germana de Foix el «punt d’inflexió» en el procés castellanitzant del regne de València. S’entén que el personatge motivés les burles del poble en el format de dames i vells que ha arribat fins als nostres dies. És evident que la candidatura de Puigdemont, amb Jordi Bertran, serà imbatible a l’hora d’esgrimir antecedents històrics.
