Tornar de França és enyorar durant uns quants dies l’orgull i l’estima que tenen als seus vins però també envejar-los les llibreries. Al número 15 de la rue Vital-Carles de Bordeus hi ha l’emblemàtica Mollat, una de les llibreries independents més importants del país. Per fora és carismàtica: aparadors de vidre imponents que sostenen contorns pintats de blau corporatiu. Per dins, fascinant, amb quinze espais diferenciats dividits per especialitats i aquella secció que els llibreters assenyalen amb coup de coeur, una invitació a llegir plena de bellesa i generositat.
Per qüestions d’espai, Mollat va abandonar fa uns anys la seu original a Porte Dijeaux i va passar a ocupar l’actual, en un edifici que havia estat l’última residència del filòsof Montesquieu. Una de les seves frases més reconegudes diu així: «No hi ha una nació més poderosa que aquella que obeeix les seves lleis no des dels principis de la por o la raó, sinó des de la passió». No és casual que pensament i llibreria estiguin avui enllaçats en una cèlebre cantonada del centre de Bordeus.
M’agrada transitar per tots els espais de la Mollat, a recer del timbre melòdic del tramvia que circula paral·lel a l’entrada principal. No llegeixo en francès però m’atrauen igualment la temàtica, l’estètica i la textura dels llibres que tinc al davant i faig l’esforç de comprendre a través de la vista i del tacte. Hi ha títols que em criden l’atenció com La décoration des émotions que, entre moltes altres coses, proposa parar taula en funció dels convidats i de l’estació de l’any. Suggereix posar-hi tocs personals com una branca d’olivera, una rosa per emportar o una nota amb la data de la trobada. Mentre el fullejo penso en l’art i en la virtut que la meva amiga fotògrafa Nani Nolla vessa setmanalment al seu blog La Cuina Violeta. Aquest llibre li agradaria.
Confesso i no és cap secret que la meva secció preferida a Mollat és la de vins. Hi ha més de 300 referències i per descomptat hi trobo el llibre que fa dies que penso: Milles vignes, escrit per Pascaline Lepeltier, millor sommelier francesa. És una oda al vi que reflexiona sobre l’elaboració del demà, creuant coneixements culturals, botànics, geogràfics, climàtics, antropològics i també de neurofisiologia. Hi ha profunditat i delicadesa i una escriptura amb estil que s’acompanya d’il·lustracions innovadores fetes ad hoc. El publica Hachette.
Mentre el sostenen les meves mans per emportar-me’l, els ulls se’m creuen amb molts altres títols que m’agradaria reunir en una habitació de casa. La dedicaria només al vi. A 150 vineyards you need to visit before you die escrit per la periodista Shana Clarke hi apareix Catalunya. De les nou vinyes que assenyala a l’Estat espanyol, dues són al Priorat. Menciona el paratge espectacular que és Mas de la Rosa a Porrera, on fa vi el Celler Vall Llach: «The old vines produce very little fruit; it takes seven vines to get enough grapes for just one bottle». I Clos Mogador, a Gratallops: «Grenache and Carignan became the grapes du jour in this incredibly steep vineyards, and soon the quality elevated Priorat to the upper echelon of the world’s wine regions».
No és meravellós llegir-nos a Bordeus? Que aquest petit gran país nostre de vins sigui reconegut al món? A mi, certament, em commou i, a la vegada, em preocupa. Li donem prou valor aquí? Sabem que les il·lustracions finíssimes sobre cuina i vi que apareixen regularment a la revista de cultura gastronòmica 180ºC són del tarragoní Pepe Serra?
No sé l’estona que passo a Mollat, però m’hi hauria quedat a viure els tres dies de viatge. Ja a la sortida, una empleada joveníssima em cobra els llibres. També m’emporto El Petit Príncep per regalar. Em somriu i m’ensenya el braç, on té un dels seus episodis tatuat. I recordo aquell fragment que diu que les coses més boniques del món no es veuen ni es toquen, se senten amb el cor. Com el seu gest. Com jo sento els llibres i els vins. Sí, els puc llegir i beure amb els cinc sentits, però principalment hi connecto a través del batec.
