Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.
El que compten són les municipals. Aquesta és la idea força que la Moncloa llença, i enten que la conducta electoral a Andalusia es mou per altres mecanismes. Encara que d’ençà que es va recuperar la democràcia, Sevilla ha sigut la pedrera de dirigents del PSOE, com Felipe González i Alfonso Guerra, i tot Andalusia un cau de vots imprescindibles per arribar a la Moncloa, els temps han canviat.
Del partit andalusista ja fa temps que no en sabem res, i la irrupció de l’extrema dreta de VOX, aparellada amb la defunció de l’experiment de Ciutadans, i una esquerra que s’ha presentat fragmentada de nou, altera aquell quadre clàssic que ja no serveix per desxifrar l’Espanya actual. Qui li havia de dir al PP que aniria ocupant tots aquests llocs claus del PSOE. Alfonso Guerra tenia una lectura per explicar-ho, deia: «Nosaltres els hem donat l’estat del benestar (als obrers) i després voten a la dreta». Però el guerrisme ja és història, i tampoc serveix de gran cosa per entendre aquest 2022.
Pedro Sánchez, i el seu manual de supervivència va topant en una i altra soca en funció de l’interès de cada moment. Ara farà un any dels indults, i això li va donar la investidura i li ha donat pressupostos, amb el suport d’ERC, i poca cosa més.
Ja es va veure la riota-estafa de la Llei de l’audiovisual, que afegeix patiment als consumidors-espectadors catalans. Aquest cap de setmana per anar a veure Jurasic World Dominion doblada al català, vivint a Reus hem hagut d’anar a Valls, als JCA cinemes que la manté en dos passis, perquè als Yelmo de Tarragona l’únic passi que feien va durar just la setmana de l’estrena. Ara bé les opcions per veure-la en castellà es multipliquen arreu dels Cines de Tarragona, ja siguin els Yelmo i els Ocine de Les Gavarres, als de Vila-seca, El Vendell, Calafell, als Axion de Reus, o a Valls mateix. Consulteu la cartellera aquí al Diari.
Tornant a Sánchez, veurem si els resultats d’Andalusia, li fan fer una crisis de Govern, pensant en les municipals, i si algun dels ministres que ho nega, com Miquel Iceta, acaba sent candidat a les municipals, per Barcelona. Sánchez tindrà aquest final de mes la cimera de l’OTAN a Madrid, i mirarà de treure’n el profit que reforci el seu perfil de mandatari, i per acabar la legislatura tindrà la presidència de la UE que com amb Macron també li donarà rèdits.
Justament Macron també va tenir ahir unes eleccions que li masseguen el poder que tenia l’anterior mandat. Pel que afecta a la Catalunya del Nord, i a les quatre circumscripcions que donen 4 diputats a l’assemblea francesa, per bé que sigui un terreny on l’extrema-dreta ja fa anys que s’ha avançat al joc de VOX a Espanya o a l’Andalusia que va votar ahir, i com passa arreu d’Europa; la disputa l’han tinguda els macronistes i el reagrupament de l’esquerra amb Melenchon, la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), i la sorpresa l’ha volguda donar el sobiranisme que s’articula al voltant del País Català que ets tu.
Els paral.lelismes de desgast de Sánchez i Macron els podem establir, com dèiem en un escenari on el populisme d’extrema dreta, el del discurs simple davant de problemes comuns a Europa que ja no són els dels anys 80, generen dificultats a tots els partits clàssics, que van girant, com ja ha passat a França cap a moviments que poc tenen a veure amb els grans partits de masses. Si voleu anar més enllà també és el que ha passat a Colòmbia on tant l’esquerra com la dreta que s’han disputat la presidència s’abeure’n en el populisme.
Sánchez tindrà aquest final de mes la cimera de l’OTAN a Madrid, i mirarà de treure’n el profit que reforci el seu perfil de mandatari
Tenen feina els politòlegs, els ideòlegs, els partits que busquen donar solució a aquesta societat canviant, on d’una crisis passen a una altra sense transició, de la pandèmia, a la guerra, i amb una inflació, aquesta sí de temps del guerrisme, amb un preu del diner que ja veurem si quan arribi l’hora de fer vacances ens retalla l’eufòria.
I ja que surt la paraula eufòria, la del nom del programa de TV3 que ha fet conèixer la vallenca Mariona Escoda, com a primera guanyadora i triomfadora de tots els programes, i que ha fet votar des de casa a milers de catalans, celebrem-ho. També pel que suposa d’èxit per un producte televisiu que ha fet mirar la tele i en català a milers de joves del país, amb audiències i shares de Champions. I renovant i projectant noves veus, nous músics que necessiten una empenta per fer-se nom i lloc, en aquest espai canviant de discogràfiques, i concerts.
La mancança d’ús social, ja sigui al cine, ja sigui a la justícia, als mitjans, bars, restaurants, botigues, escola, sanitat, xarxes, plataformes, al carrer, ja sigui a tants altres àmbits, evitar que el català sigui una llengua marcada, sinó una llengua d’ús normalitzat també ho aconsegueixen programes com Eufòria, necessaris com l’aire que respirem: el català com a llengua d’entreteniment.
Però una cosa és l’eufòria televisiva i l’altra l’eufòria electoral, són figues d’un altre paner.
