Des de fa setmanes bona part dels líders europeus ens estan bombardejant amb el fet que cal incrementar la despesa en defensa per fer front a possibles situacions de guerra que s’albiren de cara a un futur no gaire llunyà. Ho han dit obertament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Layen, el president francès, Emmanuel Macron, i fa poques hores el ministeri de defensa d’Alemanya ha fet un comunicat on ho anuncia. La nostra ministra de defensa, Margarita Robles, també ho ha deixat força clar.
Diuen que l’expansionisme de Putin representa una clara amenaça per al futur d’Europa i que cal estar preparats pel fet que una possible presidència de Donald Trump als Estats Units ens deixi desemparats a la nostra sort com europeus.
Partint d’una posició pacifista de sempre, la meva, és obvi que Putin representa una amenaça. Envair un país com va fer ja fa dos anys a Ucraïna, amb el que això representa de matar gent innocent, gent que fa la seva vida de cada dia anant a treballar, portant els infants al cole, etc., ja demostra un perfil. I sobretot que qui fa una cosa així una vegada, és capaç de tornar-ho a fer sense cap mena de dubte.
Els motius que va al·legar Putin per justificar la invasió, que eren acabar amb el feixisme a Ucraïna, sonen molt poc creïbles. Sobretot venint d’un líder polític que abans de les eleccions va acabar, per la via que fos, amb tots els oponents que tenien una possibilitat de guanyar-lo. Això no passa en un país democràtic perquè en una democràcia als opositors se’ls derrota a les urnes.
Diuen que l’expansionisme de Putin representa una clara amenaça per al futur d’Europa
També ens va dir als europeus que els Estats Units i l’OTAN havien incomplert el compromís de no annexionar a l’aliança atlàntica els antics països satèl·lits de l’URSS. Això probablement és veritat, però no justifica envair un país i començar a matar gent innocent a malsalva sinó que sona més a excusa, sincerament ho crec.
El que no podem oblidar els europeus són les guerres que hem viscut. Especialment en aquest cas la Segona Guerra Mundial que va ser iniciada per un altre líder expansionista, el nom del qual no vull ni esmentar, que la va iniciar envaint països com un posés sabent que la resta d’Europa no es podia quedar de braços plegats.
Pel que sembla el que volen els líders europeus és enfortir-se per plantar cara a Putin. Que arribi al convenciment que Europa té fortalesa, militar, per derrotar-lo si tira endavant amb el seu expansionisme i per això consideren indispensable que no guanyi a Ucraïna.
Seria, en aquest cas, com tornar a una situació semblant a la de la guerra freda, caracteritzada per la dissuasió que consisteix que les dues parts en conflicte, llavors eren els Estats Units i l’URSS, disposin de la mateixa possibilitat d’acabar amb l’altre militarment. De forma que tothom es quedi quiet i parat a casa seva.
Esperem que els nostres líders impulsin un debat seriós i públic en aquest sentit
El que ens passa a la gent que fem la nostra vida normal de cada dia és que quan sentim parlar de rearmament i de guerra, ens espantem, molt. Perquè no ens agrada la guerra, i no la volem de cap manera. Pel fet que tenim fills i filles i marits i dones. No volem les guerres perquè no les decidim i som els que les patim.
Per això aquests dies em ve al cap la cançó de Pete Seeger, «que se n’ha fet d’aquelles flors» i tantes altres cançons pacifistes que van proliferar als Estats Units arran de la guerra del Vietnam. Quan semblava que ja estaven vacunats contra les guerres, que es vivia una època de creixement i de pau que va donar com a fruit el benestar i un moviment que exaltava el bon rotllo com va ser el moviment hippy. Ara sembla que tot això se n’està anant en orris.
Als ciutadans americans els va enganyar el seu govern, com van saber tots arran de la publicació dels Papers del Pentàgon l’any 1971 on quedava clar que anaven a una guerra que probablement no podrien guanyar.
Esperem i volem que els nostres líders europeus, espanyols en el nostre cas, impulsin un debat seriós i públic sobre el que ens està passant en aquest sentit.
Que impulsin debats als Parlaments perquè puguem entendre alguna cosa, que no vol dir acceptar-la, sobretot si ens hi va la vida.
