El pressupost d’un ajuntament és el principal instrument amb què un govern demostra les seves prioritats i el seu grau de compromís amb la ciutadania per fer front a l’atur, l’exclusió social i la pobresa i per afavorir el benestar i garantir el progrés econòmic.
El 23 de desembre passat, el govern municipal de CiU, en minoria a l’Ajuntament de Reus, va presentar al Ple una proposta de pressupost per al 2015 que no va poder aprovar perquè no va comptar amb el suport de cap altre grup municipal.
El fracàs de la proposta del govern ha obligat a l’Ajuntament a encetar l’any amb un pressupost prorrogat, amb els inconvenients que això suposa, ja que no es poden fer noves inversions i, per tant, condemna la ciutat a l’estancament, privant-la d’eines per reduir l’impacte de la crisi, generar ocupació, reactivar l’economia i donar millors serveis als ciutadans.
Reus necessita urgentment un nou pressupost. Però el govern cometrà l’error de portar a aprovació un document idèntic al que es va rebutjar, refet només amb tres o quatre esmenes d’un altre partit. En conseqüència, la ciutat continuarà tenint uns mals pressupostos que perpetuaran l’atur. Encara que hagi trobat dos vots, seguiran sent uns mals comptes que no serviran ni per generar ocupació ni per dinamitzar econòmicament la ciutat.
Les dades de l’atur en són un clar exemple. Des de juny de 2011, Reus és la ciutat de més de 100.000 habitants on més ha crescut el nombre d’aturats: 824 persones en 3 anys i mig (un 8,9%), per arribar a la xifra total de 10.132 aturats a desembre de 2014. Reus se situa molt per damunt de ciutats com Tarragona (0,4%), Lleida (1,4%), Mataró (1,1%) o Terrassa (1%).
Per contra, en altres ciutats, l’atur ha disminuït, com a Badalona (-7,1%), Sabadell (-3,4%) o l’Hospitalet de Llobregat (-2,7%). I si tenim en compte que la ciutat ha perdut prop de 1.800 habitants durant aquest període, aquesta xifra encara és més greu.
La política econòmica duta a terme pel govern de Reus en els darrers anys no ha estat reeixida i cal canviar-la. Cal actuar amb urgència. Ens calen nous instruments i nous estímuls. Però, mentrestant, ens calen uns nous pressupostos.
El govern ha desaprofitat l’oportunitat de crear una taula de treball per elaborar uns pressupostos de ciutat, no pas de partit, amb la implicació i participació de tots els grups municipals. De refer-los entre tots, sense exclusions, sense condicions i sense premisses, amb propostes que permetin desencallar la situació de caos actual amb el màxim consens possible.
Un cop més, l’alcalde ha tornat a posar els seus interessos i els del seu partit per damunt de l’interès general de la ciutat, prorrogant la situació de debilitat en què es troba el govern, que continua sense tenir la majoria necessària del Ple per aprovar els nous comptes.
Tornar a portar al Ple una proposta de pressupost en aquestes condicions és un error majúscul i un acte de miopia política irreparable. A cinc mesos del final del mandat i davant el rebuig de tots els grups als comptes plantejats pel govern, és el moment de treballar en equip, de trobar aliances i de prendre decisions pensant en els ciutadans. Ja arribarà el temps de fer campanya electoral i que cadascú presenti el seu projecte de ciutat. Però ara el govern ha de prendre consciència que l’important és pensar en el benestar dels ciutadans.
Només entre tots serem capaços de treure la ciutat de l’atzucac en què es troba impulsant polítiques socials, de reactivació econòmica i de lluita contra l’atur. No ens podem permetre prorrogar ni un dia més el patiment dels reusencs. Ni ells ni la ciutat no s’ho mereixen. És una llàstima que l’alcalde no ho hagi entès i no ho hagi aprofitat.
