Quan d’un error en surt una veritat

La història del periodisme està plena d’anècdotes com a conseqüència de les errates d’impremta i de la imperícia dels periodistes (diguem-ho tot). En els temps de les linotípies i del plom, els disbarats eren molt freqüents. Un dels casos més recordats va passar al diari Arriba, òrgan oficial del règim de Franco. En una pàgina van aparèixer dues fotografies. A la primera es veia un comboi de bèsties de càrrega avançant per les serralades andines. Al peu de foto es podia llegir el següent text: «Ante el Palacio de El Pardo, Franco y sus ministros posan antes del Consejo». A l’altra fotografia de la mateixa pàgina, com poden suposar, es podia veure la imatge de Franco i els seus ministres amb el peu de foto canviat: «Recua de mulas en el altiplano boliviano». Aquestes coses es ventilaven amb el cessament immediat del director. En alguns casos quedava el dubte si algun treballador emboscat no utilitzava la coartada de l’error per aviar una feroç rebentada contra la dictadura i el seu cabdill. Fos intencionada o no la fallada, ha quedat a les hemeroteques que la premsa de l’època va qualificar els màxims responsables politics del franquisme de «recua de mulas». En canvi, en plena democràcia, els diaris hem dit de tot als polítics, però no hem arribat a tanta crueltat. Tot i que Déu n’hi do la rècua de personal que ens alinea.