El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) anunciava el divendres 1 d’abril que posa en marxa «el seu procés de refundació, amb l’objectiu de reforçar les missions de servei públic, adaptant-se al nou entorn audiovisual, i complir els mandats de la Llei de la Corporació». I situa una data clau, el 27 d’abril, en què els actuals directors de TV3 i Catalunya Ràdio cessaran en el seu càrrec i s’iniciarà el concurs de mèrits per anomenar els seus successors.
Els nous responsables de la CCMA, elegits pel Parlament el 9 de març, asseguren que «aquesta renovació és el primer pas per a l’enfortiment de l’esperit fundacional». És a dir, comença una nova etapa que ha de mirar al futur ( «les noves tendències de consum i llenguatges»), però a partir dels valors inicials. La pregunta evident és per què s’han de «refundar» els mitjans públics de la Generalitat? Potser per què havien perdut «l’esperit fundacional»?
Els mitjans públics tenen una gran ocasió per deixar enrere l’època d’exclusió de bona part de la societatEls que segueixen cada dia TV3, aquells que l’han deixat de mirar, o els qui, sempre, l’han vist com un univers molt allunyat de la seva vida donarien respostes diferents. Però si parlem de l’esperit fundacional, és el moment de recordar-lo. Les principals missions del servei públic que estableix la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (de 29 de desembre del 2015) en el seu article 26.3 són les següents:
– L’impuls del coneixement i el respecte dels valors i principis continguts a la Constitució, l’Estatut d’autonomia, el dret comunitari originari i els tractats internacionals.
– La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, així com amb l’equilibri territorial.
– La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diferents opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context cal l’ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins del respecte i l’atenció a la diversitat i el pluralisme permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diferents àrees del territori de Catalunya.
– El reforçament de la identitat nacional com un procés integrador, en constant evolució i obert a la diversitat.
TV3 ha estat fidel a aquests mandats? Per respondre, escoltem una veu de l’experiència. Després de tota la seva carrera professional a TV3, el periodista Carles Blanco escrivia, en un article publicat l’any 2020, que «són milions els catalans que es troben gairebé silenciats a la televisió pública del seu país» i assenyalava que «els responsables dels mitjans públics semblen adoptar un relativisme deontològic i moral difícil de conciliar amb un periodisme mínimament honest».
No cal inventar res, sinó recuperar «la informació veraç, objectiva, equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític i social»Però, també recordava Carles Blanco, cal distingir l’actitud dels directius de la resta dels treballadors: «Està fora de discussió –deia en el seu article - l’alt nivell professional dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio i és cert que, quan es treuen de sobre la pressió política, donen el millor de si mateixos». Ho han demostrat en moltes ocasions, l’última amb l’excel·lent cobertura de la guerra d’Ucraïna.
Ara els mitjans públics de la Generalitat, i en especial TV3, tenen l’oportunitat de «refundar-se», asseguren des de la mateixa CCMA. I, podríem afegir, tenen una gran ocasió per deixar enrere l’època d’exclusió de bona part de la societat catalana. L’època en què unes poques productores feien i desfeien en favor, sempre, dels mateixos. L’època de silencis i complicitats.
No cal inventar res, sinó recuperar l’esperit fundacional. Aquell de «la informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític i social». Aquesta hauria de ser una exigència cívica per part de la societat catalana i un deure dels professionals que, malgrat tot, han intentat fer la feina amb dignitat. Ara és el seu moment.
* Periodista. Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president del Consell de la Informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans.
