Avui he trobat una antiga coneguda que m’ha demanat de fer una carta per exposar com està de bruta Tarragona, que no només no veu que millori, sinó que cada cop la veu pitjor. M’ha comentat que potser la gent s’ha tornat més deixada o més bruta, a causa de les circumstàncies actuals de desconcert de govern, tant d’aquí com d’allà, que hi ha molt desafecte per les coses, com si tothom anés campi qui pugui, i aquest sentiment fa que la ciutat no compti amb l’ajuda dels seus habitants, per conservar-la neta i polida, com ens agradaria a tots.
També ha fet el comentari d’on s’amaguen els efectius de la guàrdia urbana que ningú els veu per enlloc, només quan posen multes. Li agradaria veure més vigilància per la Rambla o per la seva zona de Sant Antoni Maria Claret. Diu que al seu carrer, els gossets s’hi passegen ben a gust, però ells no netegen el que deixen i els seus amos tampoc.
Quan parla dels coloms, ja s’ensorra. Com pot ser que tota Tarragona tingui tanta brutícia causada pels coloms? I per si no n’hi hagués prou, no plou, i tots els carrers i les voreres estan plens d’excrements de coloms. Ni tan sols la marquesina del Teatre Metropol se’n lliura, que sempre està bruta. Li he dit que faria la carta i s’ha quedat com si li traguessin un pes de sobre.
I abans d’arribar a casa em trobo amb un matrimoni companys de les conferències de les Aules de la Gent Gran, i em fan l’observació que a la Rambla estaven bufant les fulles dels arbres perquè les recollís la màquina, però el peu del monument als castellers que hi ha més avall està ple de fulles i no les treu ningú.
Aprofito per deixar constància d’aquestes converses reivindicatives, per si s’hi pot posar remei.
Maria Elisa Aragonés Domènech
(Tarragona)
