Tips de trampejar amb la dura realitat, igual preferim que ens enganyin amb promeses buides

Una meravella, això del VAR. A banda de decidir campionats, que és el que ha aconseguit el gremi arbitral amb tan polèmica innovació tecnològica, l’hauríem de contemplar com una metàfora gens dissimulada d’una manera de fer prou espanyola. 
Havia de garantir justícia aplicada al futbol sense entendre de colors i ha acabat ràpidament sent un nyap al servei dels poderosos. En concret, d’un poderós que ja està fart que li neguin els llorers i, en defensa dels seus històrics interessos i rutines, va agafar ràpidament el telèfon per recordar allò tan berlanguià que no sap vostè amb qui està parlant.

D’avui per demà, les coses van tornar a la llera natural i s’han gastat tones d’energia en protesta contra tal alcaldada. Fins i tot, de pas, per ocultar que el Barça ja no és qui era. La Lliga se l’endurà el Madrid per decret i l’han perdut la resta per no recordar el principi fonamental del peculiar futbol que es practica per aquestes contrades.

Hauríem de contemplar el VAR com una metàfora gens dissimulada d’una manera de 

És un manament irrefutable: Si vols aspirar a grans èxits, has de ser infinitament millor que ells o lleparàs, que diuen els gironins. En cas que volis a l’abast de les seves perdigonades, et convertiràs en peça abatuda. I a callar, que si parles, comença la seva maquinària propagandística a reprotxar-te que s’ha de sortir de casa plorat, que ets un victimista congènit, que sempre estàs igual i que tot són imaginacions teves, conspiranoies absolutament renyides amb la realitat.

La veritat és, presumptament, la que ells marquen i diuen i prou. Fan recordar aquella frase, de matriu argentina, que reclamava al poder menys realitats i més promeses líriques, que preferim viure a Bàbia i alimentar-nos d’entelèquies.

Mentiu-nos i relaxeu-nos, que afrontar les coses tal com ens les feu empassar resulta massa dur. Serà que no podem amb tanta realitat crua, sense cuinar. I aquesta cosa tan curiosa del futbol ens torna a portar als plantejaments paral·lels amb el pa que s’hi dona en matèria política.

O es fan les coses tal com ells diuen  o atén-te a les conseqüències

Si marxes del carril fixat, el que espera la superioritat que recorris sense badar boca, rebràs i seràs insultat de mil maneres, reprimit per recordar que és impossible a les Espanyes intentar que el text de l’obra pugui ser corregit, el guió alterat i la representació, d’un mínim vernís democràtic. De cap manera. O es fan les coses tal com ells diuen per perpetuar la seva conveniència o atén-te a les conseqüències, que no hi ha més alternativa. És com un disc ratllat i d’aquí no ens movem. Per aquí plora la criatura tanta frustració.

Si convé pervertir el llenguatge, s’emmetzina sense cap recança. Si cal presentar a les víctimes com a botxins, tampoc no hi ha manies. Si és necessària una tremenda cerimònia de la confusió, s’organitza sense embuts. No reclamis, no protestis, no argumentis, que no baixaran del ruc encara que reivindiquis quelcom tan senzill com coherència democràtica.

Calla i paga impostos, res més. Petició d’investigació sobre la fortuna reial? Refusada. Desig de transparència en matèria de clavegueres de l’Estat? Ni pensar-ho, que igual poses en perill el relat oficial, sempre immaculat, sempre disposat a vendre’t la versió que t’has de creure. La justícia? Un club de senyors que fan la seva.

No reclamis, no protestis, no argumentis. Calla i paga impostos

I ja que parlàvem de futbol i ensarronades, bé farà el Nàstic de preparar-se per a la que li caurà a sobre. La imminent remodelació de Segona B és un desori de proporcions siderals que obliga a estar ben atent i fugir de la crema, no fos cas que et quedis eternament ensorrat al pou.

Com els manaires no volen limitar les categories de futbol professional, s’inventen uns nivells intermedis que fan feredat i obligaran a plantejar la competició com un torneig d’eliminatòries. O espaviles o en un curs et quedes lluny de la festa.

Si els gestors de La Bulladera són conscients del perill, hauran d’invertir els recursos que calguin, conscienciar-se dels encerts exigits que seran imprescindibles per evitar l’enfonsament d’una entitat que es jugarà l’esdevenidor en pocs mesos de competició. Feta la llei, feta la trampa, frase feta tan vella com anar a peu.

* Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.