«Era una operació llarga, però sabíem que érem en bones mans»

Els periodistes Montse Llussà, de Reus, i Josep M. Bunyol relaten el cas de la seva filla Sara

18 abril 2024 10:15 | Actualizado a 18 abril 2024 10:28
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Entrem un dimecres a la tarda al dentista per una càries, i en veure que l’agulla de l’anestèsia del dentista s’ha quedat dins i no surt, truquem a l’ambulància. A l’Hospital Sant Joan de Déu fan un TAC a la Sara (4) per localitzar l’agulla, i truquen al cirurgià maxil·lofacial pediàtric Josep Rubio, que és a Tenerife. Aquest, en saber-ho, torna a Barcelona per abordar el cas», enceta conversa la periodista reusenca Montse Llussà i el també comunicador Josep M. Bunyol, tots dos pares de la Sara.

I l’equip de professionals de l’hospital –amb el ja esmentat Dr. Rubio i José Hinojosa, neurocirurgià pediàtric, al capdavant– aconsegueixen extreure amb èxit, i sense seqüeles neurològiques, l’agulla anestèsica del cervell de la nena.

El Diari es va fer ressò de tot plegat a través d’EFE a principis de setmana, una fita que ja va avançar La Vanguardia, i que es tracta d’una d’inèdita, succeïda el maig de 2023. Els pares comparteixen la seva experiència, també, amb el Diari.

«Nosaltres pensàvem que seria un assumpte de fàcil solució. En sortir els metges, però, i dir-nos que el panorama era greu perquè l’agulla havia entrat al cervell i havia migrat, van avisar-nos que treballarien en una intervenció que podia allargar-se entre vuit i nou hores. En un primer moment, ens va caure el món a sobre. Ens van dir, però, que no ens preocupéssim, que érem en bones mans, ho sabíem», detalla la periodista.

Van aferrar-se a aquesta idea i «vam pensar sempre en positiu», complementa Bunyol. Aquell matí, descriuen, «va ser d’una gran irrealitat». «El que ens ballava en tot moment pel cap, i ens mantenia tranquils, és que no hi havia precedent d’un cas com aquest. Només podia sortia bé», afegeix Bunyol.

Llussà recorda al detall el moment en què van avisar-los que tot era sota control, un cop feta la intervenció: «Vam dinar i a dos quarts de tres de la tarda, el Dr. Rubio surt de quiròfan; recordo les portes giratòries i veure el seu somriure, tot dient que havia anat molt bé, i que la nena no tindria cap seqüela». En rebre la notícia, «vam acabar en abraçades». Llussà i Bunyol destaquen «l’esforç visible amb el qual tots van treballar i l’estratègia davant una pràctica inèdita, que va fer sorgir un protocol nou».

Els pares se senten afortunats, agraïts amb un equip «de més de 20 persones», totes elles coordinades per dur a terme «una intervenció puntera». L’endemà de l’operació, la Sara va ser traslladada de l’UCI a planta. «L’ingrés a l’hospital després de l’operació, va ser el 19 de maig, un divendres, i ens hi vam quedar una setmana», aporta Llussà. Aquell temps va suposar «un bany de realitat i d’humilitat, vam veure nens que eren allà per qüestions complicades, i això colpeix».

Bunyol expressa, d’altra banda, que «vam decidir fer públic el cas gairebé un any després, i ho vam meditar molt, no volíem dramatitzar. Va ser un accident». Ho han fet perquè volien fer valer «la qualitat mèdica i científica, però també humana de l’equip».

Calidesa i humilitat

«La calidesa amb la qual ens van tractar, i les instal·lacions, amb sales de jocs, tobogan, parc... Tot està molt ben muntat per als infants», celebra el periodista. La Sara ha estat «conscient de tot el que li ha passat», esmenten els pares. «Durant l’estada a l’hospital, va rebre visites de la família i companys de l’escola. La Sara és una nena sana i feliç. Li han anat fent seguiment, i tot està bé».

El ressò mediàtic del cas serveix, conclouen, per «agrair públicament el que han fet per nosaltres i per fer valer la sanitat pública. Hinojosa i Rubio ens han transmès una humilitat a tenir en compte».

Comentarios
Multimedia Diari