L’infermer Edu Beas participa en les tasques de rescat d’un grup d’excursionistes a Certascan

Evacuats els tres excursionistes atrapats pel temporal a Certascan. Aquest és el balanç positiu de l’incident que va tenir lloc a finals del mes d’agost a la zona del llac de Certascan (Pallars Sobirà), al terme municipal de Lladorre.

Aleshores, l’infermer del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Edu Beas, es trobava amb un grup d’amics al refugi. «Aquell cap de setmana un grup de set persones vam decidir anar-hi per fer una excursió; sabent que faria mal temps, havíem intentat canviar la reserva, però no va ser possible», explica l’infermer.

Entre el grup, a més de l’Edu Beas es trobava la seva parella Verònica i el seu amic Sergi, tots tres membres de l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades. «Sabíem els perills d’estar a la zona, per la qual cosa vam decidir que en funció de la situació meteorològica valoraríem, en cada moment, quin tipus d’excursió faríem». Inicialment, els excursionistes es van proposar ascendir el pic del Certascan de 2.853 metres, però, explica l’infermer, «finalment, vam descartar-ho perquè el temps començava a empitjorar. Així que, sense allunyar-nos més de dues hores del refugi, vam iniciar el recorregut fins al coll de Certascan, però seguidament vam tornar al refugi, ja que començà a bufar vent i la pluja queia en formació semiglaçada».

Un cop al refugi, i amb tot a punt per fer el descens fins al cotxe, l’Edu Beas recorda que «van començar a arribar els primers excursionistes exhausts, amb la roba mullada i amb símptomes d’hipotèrmia. Entre ells, una noia que advertí al guarda del refugi que un company seu s’havia quedat inconscient i que un altre tenia símptomes d’hipotèrmia. Estaven fent la ruta de la Porta del Cel. Es tractava d’un grup portuguès de vuit persones i tres d’elles es van quedar protegint al company». Llavors, després d’avisar als serveis d’emergències, el guarda sortí a la recerca dels excursionistes. «Quan va tornar va demanar quatre voluntaris per anar fins al lloc i transportar a la persona inconscient fins al refugi», explica l’Edu Beas, a l’espera que arribés un helicòpter amb efectius del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE) de la Seu d’Urgell i un metge de rescat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Així doncs, l’infermer del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, juntament amb la seva parella Verònica, el Sergi i un jove francès van participar en les tasques de rescat. «Plovia molt i feia molt de fred; a més, la persona inconscient i els seus companys estaven en una zona rocosa i de difícil accés per a l’helicòpter. Per això, vam carregar-lo com vam poder, i amb molta dificultat, per avançar fins al refugi. Una experiència que ens ha fet conscients del que suposa transportar un pes mort per la muntanya», explica l’Edu Beas. Finalment, l’helicòpter dels Bombers es va apropar a la zona perquè saltessin dos efectius. «Llavors, entre els sis i fent una ‘llitera humana’ vam acostar a la persona inconscient i als seus companys fins al refugi. Així, quan ja estàvem a punt d’arribar amb un palet de fusta vam donar la darrera empenta, perquè no teníem més força», explica l’infermer de Reus, qui destaca que «en tot moment, la coordinació dels Bombers va ser perfecta i nosaltres ens vam limitar a seguir les seves indicacions».

Un cop al refugi, un metge va assistir a la persona inconscient fins que va recuperar-se. Mentrestant, l’Edu Beas recorda que «a mitja tarda vam rebre també l’avís d’altres dues persones amb signes d’hipotèrmia que es trobaven al coll de Certascan, a uns 2.600 metres, i que finalment també van ser rescatades pels Bombers».

Precaució

Després d’aquesta experiència, l’infermer del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es mostra previngut a l’hora de realitzar excursions a la muntanya. «Encara que faci sol i que la ruta sigui fàcil, és recomanable portar material d’emergència -manta tèrmica, gorra, guants i roba d’abrigar - perquè pots patir des d’una torcedura fins a una hipotèrmia, i a conseqüència d’una baixada molt brusca de la temperatura corporal pot produir-se una aturada cardiorespiratòria; i a la muntanya el problema és que l’ajuda triga a arribar», conclou l’Edu Beas.