L’alcaldessa Sandra Guaita té pràcticament completada la caixa d’eines per afrontar la legislatura. A l’aprovació d’un pressupost i un pla d’inversions expansius finançats amb un fort augment de la pressió fiscal, suma ara el Pla d’Acció Municipal (PAM) pels quatre anys vinents, aprovat al ple de l’Ajuntament de divendres passat. I l’estri en què es basarà la seva política exterior també comença a rutllar, perquè aquesta mateixa setmana s’ha constituït el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, la seva principal aposta en clau territorial, promoguda conjuntament amb l’alcalde de Tarragona.
Tot plegat configura la percepció que Guaita té el mandat meridianament encarrilat sis mesos després de prendre possessió del càrrec. Políticament, el pacte del PSC amb ERC i Ara Reus li atorga plena estabilitat, perquè els seus dos socis de govern venen d’exercir pràcticament les mateixes responsabilitats en l’etapa anterior i seran poc propensos a les trencadisses. I, econòmicament, les pujades d’impostos de dos dígits aplicades aquest primer any permetran que les ordenances fiscals que s’aprovin els exercicis vinents siguin menys agressives a mesura que s’acostin les pròximes eleccions, i fer-ho sense que els pressupostos municipals se’n ressentin significativament.
Malgrat això, l’impacte de la clatellada fiscal dista molt d’estar amortitzat, tot i haver-se apagat les manifestacions i protestes al carrer. A partir del mes de febrer, quan els rebuts augmentats dels tributs municipals comencin a arribar als contribuents, l’emprenyament tornarà a reviscolar, segurament de manera més silenciosa. Serà interessant veure si l’alcaldessa socialista aconsegueix que el constatable malestar general produït s’esvaeixi durant els tres anys restants de mandat. El pas del temps pot afeblir la memòria de la ciutadania, i en això hi jugarà un paper clau el balanç que els reusencs facin de l’acció de govern de Guaita i els seus regidors quan arribi el moment de passar comptes a les urnes.
Un PAM híbrid
Per visualitzar que l’Ajuntament disposa d’un full de ruta on destinar els recursos obtinguts amb l’increment de la pressió fiscal, l’equip de govern ha aprovat definitivament el Pla d’Acció Municipal 2023-27, elaborat donant presses a tota la maquinària consistorial per enllestir-lo com més aviat millor. D’aquesta manera, pressupostos, ordenances fiscals i PAM han pogut quedar tancats molt abans de final d’any i l’exercici 2024 començarà amb els deures fets.
Però el que és positiu quant a terminis no sempre ho és quant a forma, com torna a quedar palès al PAM, que repeteix el model híbrid de recull d’objectius, accions i meres intencions que ja patia el pla anterior.
Així, mentre les àrees que treballen amb una planificació estratègica i inversora poden presentar un pla d’acció en sentit estricte, altres estan engreixats a còpia d’enumerar objectius. I si ens atenim a la definició acadèmica d’objectiu, que diu que ha de ser específic, concret i mesurable, algunes de les propostes del PAM ni tan sols passen aquest filtre i es limiten a enunciats i declaracions d’intencions.
Veiem alguns exemples. L’objectiu «Treballar per fomentar l’envelliment actiu inclou l’acció Impulsar l’envelliment actiu i saludable a través d’un increment del sentiment d’utilitat, identitat i autoestima». Sense cap més concreció sobre com fer-ho.
Si mirem a una altra franja d’edat, hi trobem tres quarts del mateix. L’objectiu «Ampliar i diversificar l’oferta per a les persones joves es materialitza en l’acció Ampliar i diversificar l’oferta existent d’oci per a joves tenint en compte entitats, equipaments i col·lectius juvenils».
Segurament, la palma se l’emporta el foment de l’esport. Es vol «Incentivar la pràctica esportiva i l’activitat física com a eina de prevenció i manteniment de la salut física i mental», però cap de les sis accions incloses es concreta en projectes especificats.
Plantejaments voluntaristes d’aquest tipus no són parametritzables i fan que, després, els indicadors de seguiment sobre el grau d’acompliment i els avenços en l’execució del PAM s’hagin d’agafar amb pinces.
Ínfima participació
Una de les novetats metodològica del PAM 2023-27 té a veure amb el procés participatiu. Mentre el PAM 2019-23 incloïa un procés consultiu consistent en prioritzar els objectius de cadascun dels eixos, l’actual ha incorporat sis propostes aportades i seleccionades pels reusencs. Aquestes són: fomentar l’ajuda mútua entre la ciutadania; crear un protocol que garanteixi la tramitació i resposta a les queixes i suggeriments realitzats per la ciutadania a través dels canals oficials; potenciar el tractament integral de suport al mosaic agrari de la ciutat; facilitar que Reus pugui ser seu de l’MBA de la URV i el Diploma de Lideratge; promoure amb les administracions competents una millora del transport públic entre Reus i l’estació de l’AVE; i fer una anàlisi de la visibilitat dels diferents passos de vianants per millorar la seguretat.
198 persones han emès vots, que és una xifra petita. I encara més minúscula la de 23 persones que van acudir als tres tallers de participació sobre els tres eixos del pla, en els quals es van recollir les propostes posades a votació. Nou assistents van anar al taller sobre l’‘Eix 1-Escolta activa: les persones al centre’; tres assistents a l’‘Eix 2-Ciència, innovació i creixement econòmic’; i onze a l’‘Eix 3-Ciutat verda i sostenible’.
Més que qüestionar l’aplicació de processos participatius en la presa d’algunes decisions municipals, crec que aquestes dades evidencien que la ciutadania té assumit que la planificació estratègica és una responsabilitat que els electors han delegat als polítics electes.
