Fa un mes es van iniciar les obres de construcció del complex urbanístic de la Hispània, que inclourà habitatge social, aparcament públic i equipament municipal, a l’espai fins ara destinat a zona blava de la Riera d’Aragó, conegut com la Hispània perquè durant dècades havia estat ocupat per les cotxeres de l’antiga empresa d’autobusos. El projecte residencial conserva el nom d’aquella companyia pionera que va fer circular els primers autobusos pel sud de Catalunya. «Una de les tres primeres línies dedicades al transport mecànic de passatgers establertes a Espanya», segons publicitava anys després la mateixa empresa.
Fundada el 1909, la primera parada i oficina va estar a la plaça Prim, mentre que el garatge era a l’anomenat pati Giol de la plaça de la Sang. Posteriorment, la parada i l’administració s’ubicaran a la cantonada entre el raval i el carrer de Santa Anna i les cotxeres aniran al conegut popularment com a Magatzem Fondo –un antic establiment de productes agroalimentaris– del raval de Sant Pere, que s’estenia fins a la Riera d’Aragó, i on s’ha perpetuat el seu record.
La creació de La Hispània s’ha atribuït tradicionalment a la iniciativa de l’industrial i financer reusenc Joan Vilella Estivill, però aquesta és una creença qüestionable si s’analitza en profunditat la trajectòria empresarial de Vilella i la composició accionarial de la societat.
Un sistema per vendre vehicles
Constituïda amb un capital de 70.000 pessetes, la documentació existent revela que el 50% de les accions pertanyia a la llegendària fàbrica d’automòbils Hispano-Suïssa i als seus propietaris, que van actuar mitjançant un apoderat. Concretament, un 25% corresponia a l’empresa barcelonina i un 25% directament a Francesc Seix Fayà, un dels seus dos impulsors i socis principals, junt amb Damià Mateu. Aquest control inicial de la Hispano-Suïssa invita a pensar que l’ideòleg de La Hispània va ser Seix com a fórmula per a vendre els autobusos que havia començat a fabricar. A partir d’aquí, hauria buscat socis locals per promoure el projecte.
Indubtablement, el millor aliat possible era Joan Vilella, coneixença facilitada perquè l’empresari reusenc ja tenia una indústria a Barcelona. Però el factor determinant era que Vilella era el propietari de la refineria de petroli La Pensilvània i controlava el negoci de la fabricació i distribució de gasolina a la província de Tarragona i més enllà. A més, els seus contactes i influència política eren claus perquè el projecte també depenia de què el govern d’Espanya arreglés els camins per on havien de transitar les línies.
Les 35.000 pessetes invertides per la Hispano-Suïssa i Seix es corresponien al cost dels dos primers autobusos, aleshores anomenats òmnibus, de La Hispània. Així, els fabricants van aportar els vehicles com a capital i van batejar l’empresa amb un nom vinculat amb la seva marca, com també faran en altres llocs. I quan els beneficis repartits igualaran el cost dels dos òmnibus més els interessos, la Hispano-Suïssa es retirarà de la companyia i seguirà venent-li vehicles.
La Hispano-Suïssa va aportar el 50% del capital fundacional, en forma de dos autobusos
Però el més singular de La Hispània són la resta d’inversors. Els socis fundadors, a més de Joan Vilella, en representació de la Casa Vilella, i d’Isidor de Salazar, apoderat de Seix i Mateu, van ser els comerciants tèxtils Joaquim Navàs Padró i Marcos Massó Banach; l’advocat Joaquim Pinyol Massot; el serraller Marià Cornet Tarròs; el comerciant Miquel Vidiella Gomis; l’impressor Pau Casas Carnicer; el corredor de comerç Francesc Prius Demestre; i el propietari agrícola Miquel Aragonès Adserias.
Les motivacions dels petits inversors per estar presents a la societat mostren quan planejada estava la seva arquitectura accionarial. Hi havia interessos locals, atès que tres d’ells eren de Cornudella del Montsant o hi tenien arrels familiars –Pinyol, Aragonès i Navàs– i dos estaven vinculats a Mont-roig del Camp –Vidiella i Casas–. Per tant, no va ser casual que les destinacions de les dues primeres línies de La Hispània fossin Cornudella i Mont-roig, amb tots els importants pobles que incloïen ambdós recorreguts. Altres accionistes hi participaven perquè paral·lelament exerceixen de proveïdors. A més de Vilella, que subministrava el carburant, Cornet tenia un taller mecànic a la plaça de la Llibertat i és de suposar que s’encarregava de les reparacions dels vehicles, i Carnicer regentava una impremta, que probablement editava els bitllets.
Per alguns d’aquests socis, l’obertura de línies entre Reus i els pobles del Baix Camp i el Priorat facilitava les comandes amb la seva abundant clientela comarcal, cas de dos importants botiguers de roba i teixits com Joaquim Navàs i Marcos Massó. I, finalment, podem suposar que Francesc Prius, corredor de comerç especialitzat en compravenda de valors, va ser qui va buscar els petits accionistes.
Articulada tota aquesta xarxa d’interessos comuns, va començar l’aventura de viatjar amb els primers autobusos que van veure els habitants del territori.
