Ara que el Barça viu moments difícils, els ganivets volen entre presidents actuals i anteriors i avui se celebra una assemblea general de socis que es preveu tant decisiva com turbulenta, és un bon dia per recordar que el club ha viscut situacions força més dramàtiques.
Segurament l’episodi més sobresortint de la crònica negra del Barça és l’assassinat del president Josep Suñol als primers dies de la guerra civil, quan anava a visitar el front de Madrid. Suñol, que també era diputat d’ERC, va fer cap per equivocació a una carretera controlada per tropes franquistes, que el van afusellar allí mateix. Les iniciatives per recuperar la seva figura s’han anat prodigant, especialment als darrers anys, i, de retruc, han propiciat que, per motivacions sovint contràries, també es revisés la trajectòria dels seus companys de junta. I un dels noms que han servit per alimentar invectives ha estat el del secretari d’aquella directiva, l’advocat reusenc Francesc Figuerola Ferrer.
Situar el personatge ajuda a visualitzar els terribles dilemes a què molta gent es va veure abocada per la guerra. Fill del doctor Laureà Figuerola Tarrats, molt prestigiós a la ciutat i un dels promotors del Col·legi de Metges de Reus, es va llicenciar en Dret a Barcelona. Establert a la capital, es va casar amb Maria Bassedas, filla del doctor Josep Bassedas Montaner, conegut ginecòleg i tocòleg i un dels caps dels serveis sanitaris municipals. Dels seus estrets lligams amb el Baix Camp en parlarem més endavant, però com que també era un important propietari, el 1936 el Dr. Bassedas va ser elegit president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Les tragèdies es precipiten
Figuerola va entrar com a secretari al consell directiu del FC Barcelona el juliol de 1934, quan l’empresari hoteler Esteve Sala va assumir la presidència. Tres mesos després, l’advocat reusenc va ser detingut i empresonat a Montjuïc pels fets del 6 d’octubre, però la seva participació en la proclamació de l’Estat català per part de la Generalitat presidida per Companys devia ser menor, perquè no va ser processat i l’any següent ja exercia com a jutge i procurador suplent dels jutjats municipals de Barcelona. Poc després, Josep Suñol arriba a la presidència del Barça i Figuerola continúa com a secretari de la junta.
Esclatada la guerra civil, el 6 d’agost de 1936 el president Suñol i els seus acompanyants són afusellats a la serra de Guadarrama. Exactament un mes després, Figuerola veu com el seu sogre, el Dr. Bassedas, és assassinat a Barcelona pels escamots de la mort de la FAI. De la reacció d’una persona benestant i catòlica davant d’aquesta successió de tragèdies, només sabem que aconsegueix passar i allistar-se al bàndol franquista, on el 1938 és ascendit a tinent auxiliar d’Estat Major.
Aquest mateix any, el seu germà Joan, també advocat, és arrestat en una batuda contra quintacolumnistes de Falange que operen a Barcelona. La nit del 4 al 5 d’abril de 1938, dinou dels falangistes detinguts, entre ells Joan Figuerola, són trets del vaixell presó i assassinats a les platges del Garraf, sense que mai s’hagi pogut aclarir qui van ser els autors de l’afusellament.
Amb l’ocupació de Catalunya i la victòria final de Franco, Francesc Figuerola torna a Barcelona, ara com a secretari del general Orgaz, capità general de Catalunya. La vida havia donat molts tombs en només tres anys.
Figuerola va reprendre després la seva activitat professional com advocat i secretari en empreses i organismes oficials, a més de col·laborador de La Vanguardia. També va tenir interessos comercials a l’antic Protectorat espanyol de Marroc i va presidir la societat propietària del tren cremallera de Núria.
L’Horta Florida de Montbrió
Bona mostra del seu elevat estatus social a la Ciutat Comtal és que la boda de la seva filla gran, celebrada al santuari de Misericòrdia de Reus, va ser oficiada pel futur cardenal Narcís Jubany i com a testimoni de la núvia hi va assistir l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles. Figuerola va morir el 1996 a Reus i està enterrat a Montbrió del Camp, ara veurem per què.
El 1933, el Dr. Bassedas havia comprat la finca l’Horta Florida, a Montbrió, segurament per influència de la seva dona, Josepa Vidiella, filla d’un dels principals magatzemistes i exportadors de vins de Reus i descendent de Mont-roig del Camp, on tenia importants propietats.
Abans dels tràgics esdeveniments del 1936, els Bassedas van llegar la hisenda a la seva filla Maria, esposa de Francesc Figuerola. Després de la guerra, el matrimoni va adquirir altres immobles a la comarca, com l’emblemàtica Torre del Port –o torre dels Moros– de Cambrils.
Maria Bassedas i el seu marit van convertir l’Horta Florida en la sumptuosa casa de descans de la família i van fer construir els edificis i elements ornamentals del que, després de la venda de la finca a un grup hoteler, avui coneixem com Termes Montbrió.
