El meu interès per les micronacions ve de pensar que ocupen un territori minúscul o imaginari, amb tant poca gent com un poblet però amb una organització precisa. I amb segells, bitllets i monedes que només els serveixen a ells. A Itàlia hi ha el Principat de Seborga, que n’és una de les més conegudes. Ja fa molts anys, crec que deuria ser el 1995 o 1996, vaig contactar amb el príncep Giorgio I (1936-2009) i li vaig fer arribar la recepta d’un còctel dedicat a Seborga. Ell va ser molt amable i em va contestar enviant-me segells i una moneda. Ells consideren que quan es va produir la unificació d’Itàlia Seborga no s’hi va integrar, i des del 1963 reivindiquen la seva sobirania, que ve de l’edat mitjana. Avui, gràcies a això, són molts els turistes que visiten encuriosits aquest poble, que és conegut arreu del món.
Abans d’això havia conegut Guillermo III de Grau-Moctezuma, que era molt bon relacions públiques i reclamava la corona asteca. Alguns cops també és bo recordar les aventures d’un mateix. Una d’aquestes va ser el còctel Príncipe Moctezuma, que vaig fer a Coma-ruga el 3 de juny de 1973. Se’n va fer ressò el Diario Español (Daniel de la Fuente Torrón) i El Correo Catalán (Josep Roca Garcia) i la notícia va circular per agències. El 2020 en vaig parlar en la crònica del Diari de Tarragona ‘El dia que va venir Moctezuma’. La Villa El Alero era el nom del xalet de Coma-ruga on Guillermo III passava els estius. De fet, era com un petit palauet ple d’obres d’art. El còctel Príncipe Moctezuma va ser clarament el meu primer còctel seriós, amb etiqueta de gala i amb uns ingredients que va escollir el propi príncep Guillermo III de Grau-Moctezuma. La recepta d’aquest còctel és: 30 cc de licor de taronja, 50 cc de vermut blanc, 50 cc de bíter, 70 cc de whisky, 50 cc de tequila i 750 cc de cava brut. De tot això fa molts anys i, més enllà de les vivències, guardo com a record un parell de diplomes que em va atorgar Guillermo III, el qual mai em va demanar res a canvi. El primer va ser el nomenament com a «copero mayor de la Corona Azteca» (1973) i el segon com a acadèmic de l’Academia Azteca (1982). Tots els títols i nomenaments que oferia s’expedien a Sant Julià de Lòria, per tant fora de l’Estat espanyol. Ell deia que Andorra els reconeixia i que estava exiliat allí. De fet quan feia les festes baixaven cotxes andorrans d’altíssima gamma.
El gran duc va establir a Casa Boada l’únic Consolat de Flandrensis a Catalunya l’any 2021
El 6 de març de 2020 havien passat 47 anys de quan vaig presentar aquell còctel a Coma-ruga, i poc després va venir el confinament per Covid. Vaig tornar a fer el còctel Príncipe Moctezuma amb un bon grup de convidats, rememorant el vincle de Casa Boada amb Guillermo III de Grau-Moctezuma. A més del còctel es van repartir diplomes i hi va haver els jocs de mans del Mag DVD, els contes d’Alexander Hernández i la poesia de Salvador Espriu recitada per Salvador Forès.
L’any 2021 vaig entrar a formar part del Gran ducat de Flandrensis, una curiosa micronació fundada a Bèlgica per Nicholas de Mersch d’Oyenberghe. Flandrensis reclama cinc remotes illes de l’Antàrtida. L’objectiu de tot plegat és que es puguin preservar verges i sense presència humana, a més de conscienciar sobre el canvi climàtic i aconseguir que l’Antàrtida sigui reconeguda per sempre com una reserva natural protegida internacionalment. L’Antàrtida em transmet un lloc on no deu ser agradable viure-hi per la temperatura i m’imagino que deu tenir molts tresors ocults. El gel és necessari ja que si no hi hagués l’Antàrtida ens moriríem de calor. Per això penso que l’Antàrtida s’hauria de mantenir com un lloc verge, ja que possiblement deu ser dels pocs llocs del planeta que s’han preservat de la petjada humana.
El 28 novembre de 2021 el gran duc Nicholas de Mersch d’Oyenberghe va establir per decret l’obertura del Consolat de Flandrensis a Catalunya, que té la seu a Casa Boada. Per tal de celebrar aquest fet, el 20 de desembre del 2021 vam fer l’obertura oficial del consolat i vam degustar el Còctel del Gran duc Nicholas I, que vaig crear per a l’ocasió. Ell no va poder venir però va adreçar unes paraules en vídeo, que es va visualitzar a l’acte. Un còctel sempre és un símbol d’unió i d’amistat. Pot incloure productes típics de cada país, i el fet de beure’l és una manera de participar en una idea comuna. Un secret que tots els bàrmans saben és que el gel uneix les begudes, i aquí com que parlem de l’Antàrtida el còctel porta gel. El gel li dona energia quan el poses a la coctelera o en un mesclador.
La recepta del Còctel del Gran duc Nicholas I és un 25% de cervesa belga suau, un 50% de granissat de llimona i un 25% del licor tarragoní El Petonet. El resultat és una beguda exquisida convertida en lligam d’amistat entre el Gran ducat de Flandrensis i Tarragona. La beguda es complementa amb gel, que simbolitza les cinc illes antàrtiques. La cervesa belga evoca el lloc de residència del gran duc de Flandrensis Nicholas I. El granissat de llimona per gel picat amb suc de llimona i una mica de sucre.
Del Gran ducat de Flandrenis tinc un parell de medalles, la de l’Order of the Melting Mountain i la Grand Ducal Antarctic Preservation Medal, són dues de les medalles que normalment porta el gran duc en el seu lluent uniforme. Nicholas I té una gran il·lusió que ha sabut mantenir des del 2008 i que ens permet escapar una mica d’aquest món tan impactant i complex on vivim i imaginar com seria un món sense guerres ni grans conflictes. A més d’això Flandrensis va rebre el 2021 l’acreditació com a membre observador del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) i enguany ha posat en marxa una selecció nacional de futbol, que espera poder competir amb altres seleccions de la Confederació d’Associacions Independents de Futbol (CONIFA). Una cosa molt ben pensada és com aconsegueix que els seus segells de correu que emeten puguin servir per a tot el món, ja que quan envia una carta posa al costat del segell de Flandrensis un segell belga, i així la carta sempre arriba.
