Jaume Sabaté: Un comiat a un bon amic

"Sempre va estar molt arrelat a la seva comarca, la qual coneixia amb detall, i va realitzar moltes activitats, entre les quals volem destacar el treball de secretari per als ajuntaments del Lloar, Gratallops i Torroja"

19 mayo 2017 16:12 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:30
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mitjançant aquest petit escrit al Diari de Tarragona, del qual el nostre amic Jaume Sabaté va ser col·laborador, volem mostrar-li el nostre reconeixement per la seva aportació a la nostra terra, el Priorat.

Sempre va estar molt arrelat a la seva comarca, la qual coneixia amb detall, i va realitzar moltes activitats, entre les quals volem destacar el treball de secretari per als ajuntaments del Lloar, Gratallops i Torroja.

També va ser membre del Consell Regulador de la DO Priorat quan la seu estava ubicada a Reus i la formació i informació eren importants, ja que s’havien d’obrir camins.

Un àmbit al qual es va dedicar de tot cor va ser el vi del Priorat: en va estudiar a fons la seva història i també va treballar amb les cooperatives.

Historiador, li agradava fer recerca de fets històrics dels petits pobles. Els llibres que va publicar ho confirmen, en els quals podem trobar cròniques i descripcions dels esdeveniments i les persones que van fer el Priorat tal com el coneixem. Treballava en silenci, sense protagonisme, sempre des de la mirada discreta de qui busca ser testimoni d’allò que passa al seu voltant sense la necessitat de ser el centre d’atenció i rebre grans lloances dels altres.

Va tenir una gran col·laboradora, la Maria Teresa, la qual fou la seva mà dreta en un llarg i fructífer període de la seva vida.

Les seves petjades deixen un profund camí al Priorat que costarà molt d’omplir i substituir. Un personatge estimat i d’una categoria humana extraordinària que ens deixa orfes del seu coneixement i saviesa.

Els qui el vam conèixer el trobem molt a faltar i tenim la necessitat de deixar constància d’un adéu sincer, emocionat i ple d’afecte envers ell, els seus familiars i amics. Des d’aquest modest escrit volem fer saber la gran persona que se’n va. Tenim necessitat de dir-ho: li devem un gran reconeixement. Jaume, t’estimem.

– Els teus amics del Priorat

Comentarios
Multimedia Diari