Els balls parlats de Tarragona

Tradició. El ball parlat més representatiu de la festa tarragonina és el Ball de Dames i Vells, però a Tarragona n’hi ha d’altres que completen una bona varietat de representacions amb parlaments.

19 septiembre 2023 19:50 | Actualizado a 19 septiembre 2023 23:43
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els orígens

D’entrada dir que la tradició de balls parlats al camp de Tarragona ve de molt antic i hi ha representacions des del s. XV tot i que el període amb més notícies sobre aquests balls va des de meitat del s. XIX fins els anys 20 del s.XX. Amb la tornada dels ajuntaments democràtics i la popularització de la festa també tornen els balls parlats. El primer en fer-ho és el de Dames i Vells el 1981, tot i que també va tenir alguna aparició puntual durant el franquisme. L’any 1984 s’hi afegeix el Ball de Sant Miquel i els Diables, que marca l’inici dels anys més intensos en la recuperació del seguici actual. De moment aquest grups de balls parlats el tanca la Sebastiana del Castillo, recuperat per la gent de la Mulassa l’any 2018. Amb el permís dels companys de Dames i Vells, Diables i la Mulassa, però, avui em centraré amb la recuperació dels parlaments en els balls on hi vaig tenir una intervenció més directe.

El ball d’en Serrallonga

Era l’any 1986 quan un parell d’iniciatives coincideixen amb la intenció de recuperar el Ball que rememora la vida del famós bandoler i que s’havia representat a Tarragona des de la segona meitat del segle XIX. Un cop decideixen unificar esforços els fronts oberts que es troben són diversos ja que, per exemple, no hi ha una experiència amb la gestió de les armes (especialment permisos), o la representació dels parlaments. A l’igual que la majoria dels participants als balls parlats tarragonins, a excepció dels esmentats Dames i Vells, hi ha molt poca experiència en representacions teatrals entre els components del ball. Pel que fa al text i l’estructura, l’existència d’un estudi de Magí Sunyer sobre una representació d’aquest ball a Alcover l’any 1942, permet engegar el procés amb aquesta base inicial, que amb alguns retocs es va conservar durant els primers anys.

Més endavant un petit grup va agafar la responsabilitat de canviar, actualitzar i fer més propers els parlaments amb una barreja molt ben treballada entre la vida dels bandolers i la crònica, més aviat crítica, de la vida de la ciutat i el país. Actualment s’ha modificat l’estructura per mantenir converses entre els bandolers, mentre que inicialment cadascú d’ells només ho feia amb el cap de la colla. Això ha permès agilitzar la representació i donar un format més teatralitzat que el públic agraeix.

El ball de gitanes

Aquest ball neix l’any 1985 de la mà del meu pare, Salvador Fà Llimiana, dins l’Esbart Dansaire de Tarragona. En aquell moment, però, no es van incorporar encara els parlaments i de fet en aquells moments inicials tampoc estava clar que en un futur s’hi acabessin incorporant.

No va ser fins l’any 1988, després d’un període previ de maduració, quan es van representar per primera vegada. Permeteu-me que us expliqui una anécdota d’aquella recuperació: A l’estiu d’aquell any una indisposició em va tenir al voltant d’una setmana ingressat a Joan XXIII. Aprofitant aquella setmana amb poca feina, i amb la col·laboració de la meva germana M. del

Claustre i el meu cunyat Josep Lluís, ambdós membres del ball, vam anar generant l’estructura del que seria actualment la part teatral del ball de Gitanes. Aquell setembre es va representar per primera vegada parcialment inspirats amb els parlaments del ball de Vilafranca, aleshores encara representat per una família gitana.

Amb el temps s’ha mantingut aquesta estructura però s’ha anat millorant tant la representació com el contingut fins al gran moment que manté el ball actualment, especialment per la bona disposició dels seus membres.

El ball de Pastorets

El següent ball parlat en incorporar-se al seguici va ser el ball de Pastorets. En aquest cas el fet de disposar d’un parell de versions mecanografiades del ball, una del meu avi Salvador Fà Saltó que el meu pare va conservar, va fer més senzilla la seva incorporació. Els nous balladors, molts joves, es van esforçar per combinar ball i una representació plena d’històries més o menys divertides sobre la vida dels pastors que va sortir al carrer l’any 1990 després de passar una necessària revisió per part de l’escriptor Magí Sunyer.

Aquests primers textos històrics van sobreviure diversos anys però els balladors no van tardar gaire a demanar incorporar la crítica sobre la vida de la ciutat de la mateixa manera que ja feien els altres balls. Recordo que els primers anys del canvi, després dels assaigs, anàvem a sopar a la pizzeria Gondola, que hi havia al carrer Sevilla, i allí sortien gran part de les idees que després s’anaven polint amb més o menys traça. Després miraven de tenir el vist i plau, amb les correccions corresponents, de l’amic Magí Sunyer, sempre disposat tot i demanar-ho a darrera hora.

Veient les limitacions d’aquest format durant un temps vam demanar la col·laboració de Carles Llagostera i des de ja fa uns anys és el Pablo Varona qui confecciona la major part dels parlaments del ball. Després són els balladors que fan les darreres aportacions per fer-se més seu el personatge. La millora ha estat considerable, encare que ens hem perdut unes bones estones divertides intentant fer aportacions ingenioses.

Com es pot veure, els anys 1987 a 1990 van ser vitals per acabar conformant el col·lectiu de balls parlats, tan importants en la història local de la festa. Molt content de haver-hi pogut col·laborar.

Comentarios
Multimedia Diari